L’ÀPAT

nena menjantAnna de la Varga.  La Carme va decidir marxar amb la Nuri d’una casa on els sorolls de la guerra se sentien tot el dia. Van anar lluny, a un barri on es podia pensar que existia la pau.

La Nuri era una nena que tenia molta gana, no tan sols per l’època sinó perquè sempre tenia un budell buit.

La Carme va buscar feina en un lloc on li van donar un passi per a un menjador públic, però només podia menjar-hi ella. Va fer servir l’enginy i en va aconseguir un altre, amb l’inconvenient que només podien menjar una a cada menjador, és clar.

Un dia, quan la Carme anava a fer el seu àpat, després que la Nuri hagués fet el seu, la nena se li quedà la mirada fixa en el plat de sa mare. Un home que s’estava al seu costat a la taula, se la va mirar una mica despectiu, potser pensava en l’egoisme d’algunes persones i, tot d’una, li donà el seu plat a la Nuri, que ella va menjar amb molt de gust.

Sense cap raó la Carme es va quedar muda, va sentir una gran vergonya i es va enrojolar molt.

La nena d’aquells temps avui és una dona gran i no conserva gairebé cap tret d’aquells moments, però sí les ganes enormes de menjar, que no se li acaben mai.

Anuncios

Acerca de srsarina

educadora
Esta entrada fue publicada en EXERCICIS. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s