MARGA GIL ROËSSET

foto-marga-gilConxa García.   Marga Gil Roësset va néixer a Madrid el 1908.  Marga i la seva germana Consuelo van créixer en un ambient il.lustrat i van ser educades a casa sota la tutela de sa mare, Margot Roësset, que els va inculcar el gust per l’art, les premiava per escriure contes i les va instruir perquè fossin unes dones cultes. Parlaren  quatre llengües, viatjaren, visitaren museus i assistiren a concerts de música clàssica.

Marga fou una nena prodigi. Als set anys ja mostrava una extraordinària capacitat per al dibuix. Llavors va escriure un conte per a la seva mare i l’il.lustrà. Es va veure el seu talent quan es publica, el 1920, un conte de la seva germana titulat “El niño de oro”, il.lustrat per ella.

El 1923, a París, les dues germanes publicaren un altre conte, “Rose des Bois”. Marga tenia 15 anys en aquell moment i ja havia assolit la mestria. En aquell moment va decidir dedicar-se a l’escultura.

La seva mare, la va dur a veure Victorio Macho, escultor i precursor de l’escultura contemporània espanyola, que es va negar a donar-li classes per por d’espatllar el seu talent. Per tant, fou autodidacta i per això no se li trobaren influències. Els crítics coincidien que era única, distinta, genial.

El 1930, amb 22 anys, va presentar un “Adán y Eva” a l’Exposición Nacional i va tenir un gran ressò. Ningú s’explicava com era possible que pogués esculpir d’aquella manera. Segons  Nuria Capdevila-Argüelles, «la seva trajectòria impressiona pel canvi de gènere artístic (del paper, l’aquarel.la i la tinta a la fusta, l’escaiola i el granit) i d’estil (del modernisme a l’avantguarda) en un temps molt breu. En poco més de deu anys, menys de la meitat de la seva curta vida, desplega la seva perícia com il·lustradora, usant la tinta xinesa i l’ aquarel.la sobre paper. Després domina la tècnica del buidat en escaiola i bronze per assolir a continuació una sorprenent mestria en la talla de fusta, tot aplicant, els darrers temps de la seva vida, martell i cisell a la pedra i el granit”.

Fou acceptada pel seu talent escultòric a les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes del 1930 i del 1932.  La seva millor escultura va ser el bust de l’esposa de Juan Ramón Jiménez,  Zenobia Camprubí. En l’àmbit de la il·lustració, combinava modernisme i simbolisme. És probablement un dels exemples més durs i singulars de l’expressionisme espanyol.

El 1930, Marga Gil Roësset argumentava sobre la seva manera de treballar: “Jo sempre intento operar sobre els meves escultures de dins a fora. És  a dir, tracto d’esculpir més les idees que les persones. Els meus treballs, quant a la forma, podran no ser molt clàssics; però, almenys, duen l’esforç de voler manifestar el seu interior”.

Abans de suïcidar-se per amor, als 24 anys,  Marga Gil intentà destruir tota la seva obra, però el  2001, el Círculo de Bellas Artes de Madrid mitjançant una exposició i diversos articles de prensa (ABC Cultural 1997 ) aconseguiren recuperar el que quedava de les seves escultures (allò que surtí més mal parat del seu afany destructor), les seves aquarel·les  i els seus dibuixos en tinta xinesa. La Fundació Juan Ramón Jiménez  també ha contribuït a la preservació de les seves obres mitjançant la inauguració d’una exposició sobre l’escultora a la Casa Museo de Moguer.

 

Anuncios

Acerca de srsarina

educadora
Esta entrada fue publicada en CULTURA. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s