FOTÒGRAFES DEL COLL: MAUD FRANZÉN

Comunicadores del Coll.  La Maud Franzén neix a Suècia el 31 de maig del 1948 i viu al barri des del 1979. Està casada i té un fill. És membre del grup de Comunicadores del Coll, participa en un hort comunitari del barri i en les comissions del 8 de març i d’Urbanisme i Comerç. Participa en activitats del Centre Cívic El Coll-La Bruguera i també del Centre Cívic del Carmel. És una dona socialment compromesa. És professora jubilada d’anglès i una gran afeccionada a la fotografia.

A la Maud li agrada molt l’art en general, tot tipus d’art. Des de joveneta sempre li han dit que té una vena artística. Li agrada treballar amb les mans i deixar camp lliure a la seva creativitat. Li és igual treballar amb roba, pintura, fusta o fer ceràmica, quan té la possibilitat; també utilitzant l’ordinador per escriure.

La Maud diu que la fotografia és com pintar amb la càmara i, que com no es considera massa hàbil pintant quadres, fa fotografies. El seu tema preferit és la naturalesa: paisatges o flors, detalls que fa utilitzant el macro.

Sempre que enquadra una fotografia hi ha d’haver alguna cosa que la cridi a través de la càmara. Ha de fotografiar allò que li diu o li transmet alguna cosa, alguna sensació, no només perquè sigui bonic.

La fotografia de la Maud que encapçala aquesta presentació, l’ha realitzat la Tanya Jiménez.

 

 

 

 

 

 

En aquesta fotografia , la Maud ens mostra un fet singular, que ella va viure en un dels seus viatges al seu país de naixença, on malgrat el fred que hi acostuma a fer a l’hivern i les nevades, mai havia vist com la gebrada agafés a les parets d’una casa. La fotografia té un aire nadalenc a l’interior de l’habitatge i un de còmic a l’exterior, amb el dibuixos infantils. Conxa

Aquesta fotografia la va fer la Maud en un viatge a Islàndia. Amb la boira les persones i els colors es perden. Les que estan més en primer pla es veuen una mica més. La boira dóna una sensació d’inseguretat perquè sembla que el terra ha desaparegut i que les persones estan flotant. Mercè

La fotografia és un cactus que la flor surt un cop l’any i és efímera. ja que dura menys de vintiquatre hores. Està feta amb macro. Si la planta està activa, al cap duns dies en surt una altra flor. No es conforma amb una i ens relgala una altra. La flor té un aroma molt agradable. Al costat es veu una una altra planta, que és un arbust, que es diu Plumbago. Fa una flor de color blau, una flor molt senzilla i surten en pomets. Si la toques es una mica enganxosa. Carme

 

Les oliveres són un tipus d’arbre que em transporta al poble dels meus avis, on tota la muntanya està plena. Els seus troncs em recorden les esculturas dels grans artistes i les fulles color ver platejat, quan les mulla l’aigua, tenen un colot que fa pemsar en la riquesa. El fruit és tan amarg que ni els ocells el piquen. La fotografia em porta a pensar el que signifiquen aquests arbres en la vida de la gent. Anna

 

Anuncios

Acerca de srsarina

educadora
Esta entrada fue publicada en CULTURA, EL COLL. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s