Planeta compartit

Un poema de la nostra col.laboradora Leonor García que, com nosaltres es preocupa per la situació del nostre estimat planeta i de la seva pervivència:

 

Va l’home per la Terra

com el cavall d’Atila.

Usant els oceans d’abocador de fems,

cremant boscos,

contaminant l’aire, extingint espècies,

fonent  glaciars.

I en la seva ignorància,

en la seva bogeria,

pretén cercar d’altres planetes,

àdhuc pretén construir-se’n un,

però tan sols per alguns.

Serà aixó  la selecció de l’espècie?

No hi ha més planetes per destruir,

no hi ha estacions espacials comparables.

Aquest és el nostre món!

 

Va l’home per la terra

sense respecte, sense cuidar-la, arrasant.

Venent per diners l’aire, els mars i els boscos,

que ens han d’albergar i d’acollir,

que ens donen la vida i la dels nostres fills.

I l’home irresponsable, neci, incoherent, estúpid, beneit,

ceballot, cretí, toix, inepte, ignorant,

el deure del qual és tenir cura d’un planeta compartit,

no vol veure els avisos,

el canvi climàtic,

el desgel,

la desertització…

 

És ara, abans que siga tard,

ara, s’han de posar els mitjans,

no es pot ajornar.

És avui, no demà,

depèn de tots nosaltres, units.

Ha d’anar l’home per la Terra

cuidant d’ella,

com part seva que és.

Ja que sense ella res hi serà,

i res sobreviurà.

Anuncios

Acerca de srsarina

educadora
Esta entrada fue publicada en CULTURA. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s