Balet i Blay

Conxa Garcia. Estic astorada i emprenyada! Acabo de llegir que l’edifici de Balet i Blay s’enderrocarà per fer-hi un de nou de deu pisos d’alçada!  Suposo que de luxe com els que van substituir les dues casetes del costat.  Cada cop entenc menys el que passa, com deia una cançó d’en Raimon “no sóc d’aquest món”.

Primer no es cataloga l’edifici  com a patrimoni i després es permet aquest desfici. Ara fa un any, em vaig permetre de fer-ne una proposta d’utilització en el sentit abans indicat, que podeu llegir al bloc Dones del Coll, lligat amb una proposta cultural que abastés tot el barri del Coll. Barri que porta molts anys reivindicant la seva memòria històrica lligada al món de la La Bruguera i el Còmic.

El Grup d’Història del Coll, amb el suport de moltes entitats del barri i de la gran tasca que s’ha fet des del Centre Cívic El Coll-La Bruguera, no hem parat de treballar i demanar que el nostre fos el barri dels dibuixants de còmic. I, ara, aquesta patacada!  Això no es  fa de la nit al dia, hi ha hagut uns tràmits…  i no s’ha pogut tenir en compte el sentir d’un barri per aturar-ho en el moment adequat ?

 Em ve al cap l’enrenou monumental per aconseguir l’Institut Vallcarca i no me’n se avenir. No em queda més que el dret a protestar. Protesto enèrgicament !

DOLORS ALEU I RIERA

Carme Martínez. Dolors Aleu i Riera (Barcelona 1857-1913) va ser la primera dona llicenciada en medicina de l’Estat espanyol i la segona que va assolir el títol de doctor.  Es va especialitzar en ginecologia i pediatria. Pionera  i primera dona de Espanya, qué l’any 1882 després de negar-li el dret del l’examen de llicenciatura va aconseguir finalment, examinar-se el mes de juny del mateix any a Madrid.

És per a mi un exemple l’esforç personal a través de l’estudi i treball constant, convençuda del que volia aconseguir en aquells moments de dificultat extrema en la formació de les dones, ja que la societat no entenia, ni volia entendre, les inquietuts  de voler una formació que nonfos únicament  per tenir cura de la familia, la casa, els fills i deixar el progrés exclusivament en mans del gènere masculí.

Afortunadament va tenir l’ajuda, impuls, i recolçament del seu pare, el qual era un polític que aspirava a millorar la societat, incloent  les dones pel seu natural esperit de sacrifici en l’esforç.

Us apropo la seva biografia:

Neix el 7 d’abril de 1857, filla de Joan Aleu, i d’ Eulàlia Riera. Acabà el batxillerat el 1874 i el setembre del mateix any ingressà a la Facultat de Medicina. Sempre va tenir el suport del seu pare, que era un polític influent, i li pagava dos escortes perquè l’acompanyessin a clase per evitaractuacions masclistes dels seus Companys d’estudism que no veien amb bons ulls que una dona anés a la universitat.

 Acabà els estudis e 1879, però no tingué permís per fer l’examen de llicenciatura fins al 4 d’abril de1882, i finalment s’examinà a Madrid,  el 19 de juny d’aquell any.Aprová amb excel·lent i es convertí en la primera dona llicenciada de l’Estat espanyol.  Es doctorà a Madrid el 8 d’octubre de 1882, 4 dies després que ho fes Martina Castells i Ballespí. Publicà la tesi doctoral titulada De la necesidad de encaminar por una nueva senda laeducación higiénico-moral de la mujer 1883). S’especialitzà en ginecologia i medicina infantil.

Entre les tres primeres dones que estudiaren medicina a Espanya també hi figura Maria Elena Maseras, però únicament Dolors Aleu va exercir la professió amb consulta pròpia a Barcelona durant 25 anys. Martina Castells morí prematurament abans de poder exercir i Elena Maseras es dedicà a l’ensenyament.

Dolors Aleu es va casar amb Camil Cuyàs i Martí el  1883, a Barcelona. Van tenir dos fills, Joan i Camil.

La doctora Aleu portà una vida professional Barcelona molt activa durant 25 anys a les dues consultes que va obrir-hi , de pediatria i ginecología.. Va ser professora d’higiene domèstica a l’Academia de Ciencias, Artes y Oficios para la Mujer fundada el 1885 al número 10 de la Rambla de Canaletes per la concertista d’ideologia lliberal Clotilde Cerdà i Bosch, coneguda artísticament com a Esmeralda Cervantes.

La Universitat de Barcelona donà el nom de Dolors Aleu a una aula de la Facultat de Medicina i Ciéncies de ls Salut, a una aula d´estudi en grup del CRAI Biblioteca del Campus Clínic i a una residéncia a la Zona Universitaria de Barcelona.

El 8 de març del 2017, Dia Internacional de la Dona, s´estrenà a la sala Maldà el muntatge Barbes de Balena (material del qual estan fetes les cotilles que duien les señores a l’època), d´Anna Maria Ricart, basada en la biografía de la Dra. Aleu.

Com a anédota, cal assenylar que la protagonista era interpretada per la Núria Cuyàs, rebesneta de Dolors Aleu.

SAYAKA MURATA

 Carme Martínez. La Sayaka Murata és una escriptora japonesa, nascuda el 1979. És l’autora de “La dependienta“, editada per Duomo/Empúries, que és l’obra que us vull comentar i recomanar.

La seva protagonista és Keiko Fukurawa Té 36 anys i treballa a temps parcial en una “konbini”, una botiga oberta 24 hores.

Viu en un petit apartament a Tokio i és soltera. Aparentment , no ha fet res d’incorrecte a la seva vida i segueix aquella vella i sana dita de “viu i deixa viure”.

Tot i així, la seva família, les seves amigues i els seus companys de eina s’entesten a recordar-li que ha de buscar un home respectable (o no), un treball digne i tenir fills, abans “que se li passi l’arròs”.

Aquest és l’argument de la novel.la de la Sayaka Murata, que ha estat reconeguda amb el prestigiós premi literari AKUTAGAWA. Ja porta un milió d’exemplars venuts al Japó i i n’han comprat els drets de traducció 31 països.

El text és una crítica ferotge a la pressió que exerceix la societat nipona sobre les dones solteres, perquè encaixin en els estereotips de “bona mare” i “bona esposa”. L’autora ha comentat que moltes dones li han donat les gràcies pel fet d’haver verbalitzat la pressió social que

pateixen i li han confessat que han sentit la necessitat de casar-se i tenir fills, per convertir-se en allò que els altres esperen que siguin.

L’autora és conscient que el seu país no és ni molt menys, una referència en qüestions d’igualtat de gènere i que “les dones estan vivint un moment de presa de consciència col.lectiva”.

Fins fa poc Murata, que va debutar com novel.lista el 2003, alternava la seva tasca d’escriptora amb un treball per hores en una “konbini”. Una decisió que, com li passa a la protagonista de la seva obra, el seu cercle proper no acabava d’entendre.

El microcosmos de la botiga va ser el que li va inspirar aquesta novel.la que, en ocasions, terroritza per les descripcions dels dependents de l’establiment, més propers als autòmats que als humans. I és aquí on s’amaga la reflexió sobre la identitat i la individualitat, en una societat de valors tradicionals, que premia l’homogeneïtat.

Un altre dels temes que aborda Murata es la marginació i  la sobreexposició d’aquelles dones i homes que intenten viure aliens a les normes establertes: Keiko, la protagonista, decideix posar-se la màscara de persona normal per deixar de ser qüestionada constantment.

Ara bé, l’únic lloc on sent que encaixa és a la botiga, en les seves funcions de dependenta, amb un manual d’instruccions que li indica com ha de procedir en cada moment.

L’escriptora comparteix amb la protagonista la sensació que tots parlaven d’ella i, pel et de treballar en una botiga a temps parcial i per la meva manera de viure.  Ja que va decidir fer-ho sola (abans vivia amb els seus pares), no gaire lluny de de la llar familiar.

Cal rmarcar que en aquests moments el Japó , tot i els avenços, continua existint aquesta cultura tradicional i el tracte i la llibertat de les dones també. Se segueixen mantenint les discriminacions i, encara hi ha moltes dones que no ho qüestionen, per l’educació tradicional rebuda.

ADONA’T 2021, programació de les dones rebels del Coll

Comunicadores del Coll. Us presentem un nou cicle d’Adona’T, elaborada, any rera any, per una comissió de dones amb l’epicentre al Centre Cívic El Coll-La Bruguera.  Es tracta, nogensmenys, que de la quinzena edició !  Trobareu activitats per a la mainada, persones joves i més grandetes.

La Paula Cosp, la Maria Martínez i la Montse Morente ens conviden a participar en les activitats que han dissenyat, amb molt de carinyo,  per aquest any 2021, amb motiu del Dia Internacional de les Dones.

Enguany, és un any especial per tot el tema de la pandèmia i han tingut especial cura en plantejar una reflexió sobre com ens ha afectat a les dones el confinament  i  els canvis a nivell laboral, que se n’han derivat.

Tot seguit teniu el programa:

Exposicions

De l’1 al 26 de març

“Les dones tenim dret a viure lliures de viol`ncia sexual. #LliuresISensePor”

Institut Català de les Dones

Del 8 al 26 de març

·Violències i desigualtat en temps de pandèmia”

De l’11 al 30 de març

La tradicional “Mares, àvies, germanes i amigues”

Concurs de dibuix-narració per a infants

Dijous 4 de març. A les 18’30 h.

Conferència

“Violències i desigualtats en temps de confinament” Amb la participació de Leticia Moy, Associació “Lola no estàs sola” i la xarxa de suport Veïnes x Veïnes.

Dimarts 9 de març

Ales 11’30h

Taller “Dones i Salut”, adreçat a ones e més de 60 anys. A càrrec de l’Associació TRAMA

Ales 17’00h.

Xerrada-Taller “Com acompanyar la sexualitat a la infància?”  A càrrec de l’Associació GOGARA.

Dimecres 10 de març. A les 17’00 h.

“Ve-t’ho aquí una vegada” Sessió e contes adreçada a infant de 5 a 8 anys.

Diumnge 14 de març. A les 12’30h.

Concert amb Alba Carmona, a la Pl. Laguna Lanao. Barcelona Ditricte Cultural. Cal inscripció prèvia

PARETS AMB ÀNIMA

Conxa Garcia.   La Blanca Oliveres ens ha explicat el nou projecte Parets amb ànima, que estan duent a terme a Gràcia, des del Grup  ATRA. Amb aquest motiu estan preparant , al voltant del dia de les dones, una activitat en els Jardins de Maria Baldó, el dia 11 de març, que consistirà en pintar un mural amb caixes mòbils de cartró amb missatges per la lluita per la igualtat, participació i empoderament de les dones. Compten amb  la presència i ajuda de la Lily Brik, coneguda per la seva obra de murals gegants sobre dones.

ATRA és un grup d’entitats sense ànim de lucre que ofereixen acompanyament i tractament a persones en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social, especialment derivada de les addiccions i la salut mental.  Tenen una experiència de més de 30 anys i un equip de més de  200 professionals a tota Catalunya.  Aquest projecte té en compte la inclusió social, la igualtat, la sostenibilitat i el patrimoni cultural i  el duen a terme  a través del llenguatge de l’Street Art. Tot organitzant uns tallers de creació d’art urbà impartits per tres expertes grafiteres com la Lily Brik , es busca visibilitzar la tasca de les artistes i capacitar un grup de dones en situació de vulnerabilitat.

Aquest programa vol convertir l’espai públic de Gràcia en un gran llenç urbà per comunicar, educar i sensibilitzar en matèria d’igualtat , inclusió social, feminismes i sostenibilitat, tot fent  visible l’invisible.

Des d’ATRA volen treballar conjuntament amb el veïnat per al disseny d’aquests murals, tot afavorint principalment la participació de les dones en aquest procés creatiu., amb el qual pretenen millorar la qualitat de vida de les persones residents, tot creant un entorn urbà i humà atractiu per viure, treballar i fomentar el desenvolupament d’activitats econòmiques amb criteris de sostenibilitat.

Parets amb ànima és un projecte que neix de la necessitat d’arribar on les paraules sovint no arriben, que concep l’art d’explicar històries com una manera de canviar el món. I que creu en l’art com a eina generadora de canvi social i en el seu poder transformador de canvi social i en el seu poder transformador sobre les persones Perquè l’art és, sobretot, un estat de l’ànima.

El projecte té l’aprovació de l’ajuntament de Gràcia, l’impuls i l’ajuda de Barcelona Activa. Grans aliades com Montana Colors, marca líder en pintura amb spray i pioneres en el reciclatge d’aerosols. Com amb B-Murals, el primer centre especialitzat en art urbà amb seu a la nostra ciutat, per donar-li la qualitat i la projecció que volem per al projecte. Volen continuar sumant aliades  en aquesta nova aventura que tot just comença.

CAN CAROL

Conxa Garcia, S’obre un nou espai veïnal al barri de Vallcarca. Es tracta  del Casal de barri, que començarà a caminar el gener vinent, amb seu a la històrica masia de Can Carol.  De l’antic mas només  s’ha pogut conservar la façana, pel deteriorament sofert al llarg dels anys.

Per dins tot és nou, fusta i pedra i hi trobarem diferents espais per trobar-nos i fer activitats. El Districte es va assumir les reformes i ara en cedeix la gestió a les entitats del barri que conformen la FEACC.

Hem anat seguint opinions i comentaris sobre el possible noms que es podrien donar a les quatre sales d’aquest nou equipament. Se n’ha parlat d’un lligam amb la memòria de l’aigua en els barris del Coll-Vallcarca: noms de torrents i fonts ja desapareguts. Una molt bona idea.

Però si es decidís posar-hi noms de veïnes i veïns remarcables, afegirem la nostra opinió.  El nom d’Uri Caballero,  que reivindica una part del veïnat, podria ser un; un altre podria ser algun dels noms que s’han proposat. Ara bé, per ser equitatives , els altres dos noms haurien de ser de dones i hi ha noms de dones que han estat veïnes del barri, d’importància reconeguda, entre les quals triar-hi una: dibuixants com la Pepita Pardell o la Pilar Blasco, una fotògrafa, com la Margaret Gross,  o una esportista, com la Lluïsa Consegal, per exemple.

L’EDIFICI DE BALET&BLAY I EL COLL

Conxa Garcia.  Ja fa anys que des del Grup d’Història del Coll-Vallcarca es promou la compra d’aquest edifici, situat al Passeig Mare de Déu del Coll 40, per part de l’Ajuntament. Aquest edifici  aixoplugà la productora de cinema de dibuixos animats Balet&Blay.

 Al costat hi havia dues casetes que es van enderrocar i on ara s’han construït pisos de luxe. Ens estranyava que no hagués passat el mateix amb l’edifici de què parlem, que està just al costat. Intentant esbrinar-ho, vam veure que té una qualificació urbanística com equipament d’ús industrial, tipus empresa com les que hi havia hagut abans en aquest indret.

Per altra banda vam intentar esbrinar el preu de l’edifici, que és força gran, i vam veure que tenia una valoració de 1’3-1’4 milions d’euros.

El Grup d’Història propugnava fer un museu del còmic, però un museu requereix més participació institucional i, els van objectar, que ha se n’havia obert un a Sant Cugat. Així doncs, van proposar fer-hi un Centre d’Interpretació del Còmic. El grup de Comunicadores del Coll els hem donat sempre suport en les seves propostes.

Entre el Grup d’Història i el Centre Cívic El Coll- La Bruguera, tenen un munt de material lligat a l’antiga Editorial, fruit d’un treball col·lectiu dut a terme al barri d’El Coll per recollir-ne la memòria, a través d’aquell veïnat que hi va treballar i del que ho va fer des de casa, tot ensobrant cromos. Cal un lloc adequat per aixoplugar-lo.

Estaria bé, ja que és, podríem dir, assequible, l’adquisició de l’edifici i la posada en marxa d’un Centre d’Interpretació del Còmic. Caldria que es fes amb la participació, és clar, de les diferents institucions: Ajuntament, Diputació i Generalitat, ja que, per una banda, cal comprar l’edifici i, per l’altra, cal proveir el seu manteniment i contractar-hi personal.

No creiem que calgui fer obres faraòniques, sinó  fer-li una posta a punt, perquè quedi nét i senzill  i veure com adaptar els espais interiors de cara a tenir una zona de recepció, una sala gran o dues petites per fer exposicions dels materials i obres de què es disposen o bé treballs de dibuixants actuals que vulguin donar a conèixer la seva obra.

S’hi podrien fer tallers, conferències, cursets de còmic o sobre els còmics, recorreguts pel Barri del Còmic.

S’hi podrien oferir uns espais  de treball per a dibuixants, fer una mena de node, de lloc de trobada i connexió entre totes les persones que conformen aquest món.

Podria ser el punt de trobada de tots els dibuixants del món que passessin per la ciutat.

Aquest projecte seria interessant de lligar-lo  a un altre, que també van proposar des del Grup d’Estudis i la gent lligada a la recuperació de la memòria històrica de La Bruguera i que també hem recolzat: el de convertir el barri d’El Coll en el Barri del Còmic mitjançant l’elaboració d’un recorregut amb senyalètica conformada per plafons amb dibuixos amb color, que marquessin el Centre d’Interpretació amb informació sobre Balet&Blay, els diferents edificis que ocupà La Bruguera al barri, la casa dels germans i dibuixants Blasco, la casa on visqué la Pepita Pardell, etc.

Tot plegat seria un projecte que recolliria el desig del veïnat que visqué i treballà en o per a l’Editorial. que va canviar la fesomia del barri d’El Coll tot donant-li feina i vida. Així el barri recuperaria un lloc central al voltant del món del còmic, que potser tornaria a canviar la seva fesomia tot inserint-lo dins del món de la cultura.

FU8NDACIÓ ASPASIM

Conxa Garcia.  Parlem d’Aspasim perquè va néixer al barri d’El Coll de la mà de Maria Mullerat, però són totes les entitats de l’anomenat Tercer Sector que pateixen aquesta situació. Aspasim i les entitats d’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual greu amb necessitat d’acompanyament permanent veuen multiplicades les despeses amb motiu del Covid. El que suposa una necessitat de liquiditat imminent per la compra extraordinària de material, desinfecció i pagament del personal complementari a les baixes per confinament.

La Fundació Aspasim atén durant el curs entorn a 284 persones amb discapacitat intel·lectual severa en escoles, tallers i llars. D’aquestes, 70 estan vivint en 10 llars Residència en diferents barris de Barcelona. Algunes d’elles tutelades per la Generalitat i d’altres entitats.

Des de la declaració del decret d’estat d’alarma s’han aturat les activitats en escoles i tallers i tots els professionals d’Aspasim que no són població de risc s’han dedicat a cobrir torns a les llars. En totes les llars es treballa per mantenir l’estabilitat clínica de persones amb discapacitat intel·lectual greu, trastorns de conducta, trastorns de l’espectre de l’autisme,… en confinament, una tasca tant bonica com complexa

Es tracta de pisos amb un suport permanent de professionals de l’atenció social que conviuen diàriament amb les persones amb discapacitat vetllant per la seva cura i promovent la seva autonomia i participació a la comunitat. cal un suport extraordinari per tal que la Fundació Aspasim, com tantes altres entitats del món social, pugui fer front a la situació de pandèmia sanitària i la conseqüent emergència social que estem vivint.

Les mesures de distanciament social han fet necessària la compra de mascaretes i d’alcohols i gels desinfectants. A més, fins el moment, tres persones en tres llars diferents han estat diagnosticades amb la Covid19, el que ha suposat la seva hospitalització amb l’acompanyament de professionals especialitzats, la desinfecció de les llars on vivien, la rotació dels 30 professionals (aprox.) amb qui havien estat en contacte les persones afectades, la incorporació d’equips de protecció individual (EPIs) i l’aïllament preventiu d’altres companys amb simptomatologia… a més d’una ingent tasca de coordinació i suport emocional, perquè les persones que fan atenció social també tenen els seus familiars a càrrec.

Cal que l’administració pública es facin càrrec de tantes despeses com sigui possible, ja que les aportacions d’informació, material i recursos són fins ara insuficients. No podem deixar abandonades les entitats que tenen cura de les nostres persones més vulnerables.