VIVIAN MAIER

Tanya Jiménez.  Vivian Mayer vivió entre Europa y Estados Unidos. Antes de regresar  en 1951 a la ciudad de Nueva York,  ya empezó con la fotografía. Recorría las calles de la Gran Manzana refinando su arte.

En 1956 Vivian se trasladó a Chicago donde pasó la mayor parte de su vida trabajando como niñera, cuando tenía algún tiempo libre hacía fotos que escondía para que no las viera nadie.

Hizo fotos hasta finales de 1990. Maier dejó un trabajo con más de cien mil negativos.

Vivian cayó en la pobreza, fue ayudada económicamente por uno de los niños que cuidó cuando trabajó como niñera.

En uno de sus armarios, Maier escondía celosamente todos los negativos de sus obras, este armario fue subastado por pagos atrasados.

Hasta el 2007 Vivian no fue descubierta por John Maloof,  que compró el armario y descubrió su contenido. Vivian murió poco antes de que Maloof descubriera su obra.

En esta fotografia vemos una niña con una bonita sonrisa  Un primer plano emmarcado por la ventanilla de un coche.

 

 

Aquí a bajo, la imagen captada por Vivian nos enseña una calle muy concurrida, con mucho ambiente . de personas y anuncios comerciales.    Al fondo se ven los grandes edificios de la ciudad.     Una perspectiva muy bien captada con los edificios del fondo más difuminados   

Anuncios
Publicado en CULTURA | Deja un comentario

HOLLY SPRINGS, FOTOGRAFA NEOZELANDESA

Maud Franzén.  Holly Springs es de Oackland (Nueva Zelanda). Empezó a hacer fotos cuando su marido le regaló una cámara Reflex  y descubrió que las fotos que hacía con su hija Violeta salían muy bonitas. A partir de esto se hizo fotógrafa profesional y ha ganado muchos premios por sus reportajes, retratos y las fotos realizadas a su hija, algunas de ellas hechas como si fueran cuentos.

Su hija es su musa y corazón, dice. Nació con una enfermedad rara, la enfermedad de Hirschsprung (desarrollo anormal del colon) y también le faltaba su mano izquierda.  Con la fotografía Holly quiere mostrar al mundo que Violeta puede vivir una vida completa aunque tenga esas minusvalías.

Por estas maravillosas imágenes, la fotógrafa y amorosa madre recibió el premio NZIPP/Epson Iris, como la fotógrafa més creativa del 2014.

No sólo hace fotos de su hija, también hace reportajes de bodas, fotos de familia o de la vida diaria en la calle.

Con esta foto Holly ganó el premio Epson Iris el 2014. Es una foto personal de su hija Violeta. La niña sopla estrellitas como si estuviera deseando algo. Està trabajada en estudio para crear ese efecto.

 

 

Esta otra foto pertenece a un reportaje de boda. Es una foto diferente de las que yo he visto en ese tipo de reportaje. La pareja está entre árboles, como en un bosque. Hay un paralelismo entre las figuras humanas y los árboles,  Como ligando su vida en común con la solidez de los grandes árboles.

Publicado en CULTURA | Deja un comentario

TINA MODOTTI, FOTOGRAFA I ACTIVISTA

Conxa Garcia.   Tina Modotti neix l’agost del 1896 a Údine, Itàlia, en una família humil de pensament socialista. Va ser una gran fotògrafa i una dona a qui la necessitat i la injustícia humana la commouen fins al punt que dedica la seva vida a la causa dels més desafavorits. Una artista amb una gran implicació política.

Als dotze anys va haver de deixar l’escola per posar-se a treballar en una fàbrica tèxtil, per ajudar l’economia familiar. Als disset anys emigra amb la seva família a San Francisco (USA). Tina treballa com modista i es convertí en una cotitzada actriu del teatre italoamericà i del cinema mut a Hollywood. El 1915, amb dinou anys es casa amb el poeta Roubaix de L’Abrie Richey,  que va morir aviat de verola i que l’apropa als cercles de la bohèmia intel.lectual de la ciutat. Durant la seva vida Tina va tenir diverses  parelles i  una estreta relació laboral amb el fotògraf Edward Weston, amb qui va treballar com model i va aprendre fotografia i així inicià la seva obra fotogràfica.

Tina Modotti es va transformar a si mateixa, tot passant de ser un objecte de bellesa utilitzat en l’art dels altres, a ser fotògrafa professional. Aviat cerca la seva pròpia direcció i guanya confiança a mesura que el seu compromís polític canvia la seva manera de veure el món i canvien les seves prioritats. La seva obra és un reflex del seu compromís amb els grups socials més vulnerables i això la porta ser considerada como precursora del fotoperiodisme crític a Mèxic, on es va identificar amb el país i els seus habitants, com es veu reflectit a la seva obra.

Diuen que hi ha dos períodes en la seva obra, un de romàntic i un de revolucionari. El primer estaria influït per Weston, on fotografia flors, objectes i detalls arquitectònics. El segon, sorgeix a Mèxic, a partir de la seva relació amb el moviment de muralistes,  com Diego Ribera,  quan retrata el treball d’aquests artistes.  A més, en el seu treball independent retrata indígenes i mestissos i documenta la lluita social dels menys privilegiats, amb fotografies molt destacades com “Les mans d’un camperol agarrant una pala” o “Les mans d’una bugadera”.

Va ser activista revolucionaria. Visquè sobretot a Mèxic, on coneix i fotografia Frida Kahlo, però passa per Berlín, Moscou i Espanya, durant la guerra civil, amb les Brigades Internacionals.  Mor el 1942 a Ciutat de Mèxic, als quaranta-cinc anys. Una vida intensa.

Un parell de fotografies que he escollit de la Tina Modotti:

226
TINA MODOTTI
Gasse in Tehuantepec
Mexico 1929

Un carrer a Tehuantepec,  Mèxic,  la fotografia ens mostra un carrer amb amb una pujada d’escales descurades, que transmet moviment, que té vida pròpia. Un barri popular amb gent que fa la seva vida quotidiana. Carrer, cases, dones i homes senzills.

L’altra fotografia ens mostra una dona amb la seva càrrega al cap, que porta a braç la seva filla o fill. Es mou pels carrers descalça, però digna.

 

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

AMALIA LÓPEZ CABRERA

Anna de la Varga.  Era d’Almería i va néixer el 1836. Retratava igual senyors amb levita que miraven l’infinit, que senyores burgeses, tot insertant-les en targetes de visita amb gravats de Pompeia o el Carnaval de Venècia.

Va ser la pionera per l’any que va començar, 1859, si no tenim en compte la molt coneguda Anaïs Napoleon, que mai va tenir estudi propi, si no que ho va fer com ajudant del seu marit que tenia un estudi a Barcelona El seu mentor i mestre va ser el comte Lipo.

Amb una mica més de 20 anys la van casar amb un vidu, que era impressor i van viure a terra d’oliveres, a Jaén. Ell tenia tres fills més grans que ella. Sense lligams a casa, necessitava una distracció a una ciutat que li era estranya i on s’avorria.

Quan va sentir que havia arribat a la ciutat un comte que feia màgia amb una càmera amagada, no s’ho va pensar gens, es va plantar a la seva buhardilla. Havia ja sentit parlar del nou invent que feia furor a França.

Es va convertir en la seva primera alumna i es va entusiasmar amb la càmera i  les plaques, la rebe.lia dels banys de plata i l’exactitud de les exposicions, fins que va dominar l’art de la fotografia i va véncer les pors per muntar el seu propi estudi. El primer que obria una dona a Espanya, el llunyà 1860.

Quan Lauren o Rodrigo Ayala van aparéixer a Almería, la  jove Amalia ja portava temps fotografiant la catedral i el seu mestre, amb el nom d’Amalia López. Ella no es conformava només amb aquesta feina, enyorava recórrer el món a lloms de cavalleries, tot imitant els retratistes anglesos i francesos.

La prova de la passió que sentia va ser la seva participació en el Concurs Nacional de Fotografia, que es va fer a Saragossa i en el qual va tenir la Menció d’Honor.

Amalia López Cabrera va marxar a Madrid el 1869 amb el seu marit. El matrimoni va prosperar i es van relacionar amb la burgesia. Allà es va perdre el seu nom com fotògrafa, tot ofegant el seu art, com tantes dones, per les prioritats dels seus homes.

Aquesta fotografia de la família del seu mestre, retrata l’àpoca i la classe social a la qual pertany aquesta família.

 

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

LIDIA BENAVIDES

Mercé Juan.  Neix a Madrid,  el 1971. És Doctora en Belles Arts per la Universidad Complutense de Madrid.  La seva tesi duia per títol “La luz como lenguaje visual y su significación: espacio, movimiento y percepción” i des del 1998 incideix en aquest tema, mitjançant sèries de fotografies, caixes de llum, vídeos i instal.lacions. És una fotògrafa jove i molt reconeguda i amb una obra molt moderna i especial pel seu tractament de la llum.

Ha participat a Fires d’Art comoARCO, Estampa, Dfoto San Sebastian, Paris Photo, PhotoMiami, CIGE Pekin y Preview Berlín. Les seves obres es troben a col·leccions privades i públiques.de museus i institucions a Espanya, França, Àustria, Suïssa, Alemanya, Itàlia, Mèxic, EEUU i Canadà. Museo ARTIUM, Caja Burgos, Colección Circa XX, Colección Munich Re, Ministerio de Cultura, Ministerio de Asuntos Exteriores, Biblioteca Nacional i Congreso de los Diputados.

Ha estat seleccionada i premiada en el  IV Premi Internacional de Fotografia Contemporània Pilar Citoler (2009), o en el Premi Extraordinari de fotografía Fundación AENA entre d’altres.

Ha rebut subvencions com l’Ayuda a la promoción del Arte Español en el Extranjero del  Ministerio de Asuntos Exteriores (1998) per a Berlín i Atenas, el  “Apoyo a las nuevas tendencias en las Artes” Ministerio de Cultura (2000) per a Munich, Stuttgart y Berlín. I la “Subvención Ministerio de Cultura para la promoción del Arte Contemporáneo Español” (2011) per a  Berlín.

La seva obra està inclosa en el llibre “100 Fotógrafos Españoles” (2006) i al “Diccionario de Fotógrafos” editat per La Fábrica el 2014.


A la fotografia es veu una medusa. Sembla una fotografia aquàtica. Té molta llum i hi predominen els colos blau i blanc. Permet veure els detalls de l’animaló.

Publicado en CULTURA | Deja un comentario

FOTÒGRAFES DEL MÓN I DEL COLL

Comunicadores del Coll.  Aquest nou curs hem decidit presentar-vos fotògrafes del món i del Coll. Comencem per les del món amb la

LENI RIEFENSTAHL

Carme Martínez.  Helena Bertha Amalia Riefenstahl, neix el 22 d’agost  de 1902, a Berlín. Directora de cinema, actriu, fotógrafa, productora de cinema, muntadora, guionista i actriu de cinema.

A partir del 1918 va a clases de pintura i de dibuix a la Acadèmia d’arts de Berlín. També va a classes de dansa clàssica i moderna.

És el 1926 quan Arnold Fanck la descobreix i li confia el seu primer paper al cinema a la pel·lícula “La muntanya sagrada” (Der heilige Berg). És el debut d’una carrera relativament prolífica d’actriu de pel·lícules de muntanya. Un cop va aprende les bases de la dirección, de l’enquadre i de la muntanya, finalment es llança ella mateixa a la direcció. Després d’haver fundat el 1931 la seva pròpia agència de realització, el “Leni Riefenstahl Film Studio”, realitza un any més tard la seva primera pel·lícula, “La llum blava” (Das blaue Licht), en la qual ella fa el paper principal. Aquesta pel·lícula, que constitueix una crida a la tolerància i al respecte, rebrà el “Lleó d’Argent a la Mostra de Venècia.

Per la seva afinitat i col·laboració amb els nazis va ser portada davant dels tribunals el 1948, acusada de no haver retribuït els gitanos i els sintis (población gitana d’Europa) de la seva pel·lícula “Tiefland” i d’haver-los promès salvar-los de la deportació, tot i que després van tornar als camps de concentració, fou finalment absolta. És el 1954 quan acaba finalment la seva pel·lícula “Tiefland”, que será un fracàs.

És a partir d’aquesta data que es decanta essencialment per la fotografia, realitzant diversos reportatges fotogràfics sobre els nubans de Sudan (aprèn llur llengua). Aquests reportatges són la causa d’un reconeixement internacional als anys 70.

L’any 1972 obté una acreditació oficial per cobrir els Jocs Olímpics  de Munic com a fotògrafa. L’any 1976 és convidada d’honor als Jocs Olímpics de Mont-real.

El 1992, Ray Müller realitza una pel·lícula-documental biográfica sobre Leni Riefenstahl, “El poder de les imatges”. Aquesta pel·lícula és en un principi emesa a la televisió alemanya i hi té un gran éxit. Serà premiada amb els premis Emmy als Estats Units, i farà sensació al Museu d’Art Moderm de Nova York.

El 2000, amb 98 anys, té un accident d’helicòpter durant el seu últim viatge a Sudan, però sobreviu.   El 2002 presenta la seva última pel·lícula “Impressions  Submarines, basada en 25 anys de submarisme. Mor el 8 de setembre del 2003 a Pöcking, prop de Munic, amb 101 anys.

A la fotografia el fons el conformen el cel i els núvols. La fotógrafa juga amb el contrallum, que destaca la musculatura de l’atleta, en aquest cas un llençador de disc. És un contrapicat

 

 

 

La fotógrafa ens mostra la imatge d’una dona jove, amb guarniments típics de la seva ètnia, que va utilitzar per a la portada d’un llibre seu.

Publicado en CULTURA | Deja un comentario

GRÀCIA CONTRA ELS FEMINICIDIS

Conxa Garcia. Cal que el veïnat torni a mostrar el seu rebuig a la violència contra les dones en aquest acte tan nostrat que és el Dia anual de Gràcia contra la violència vers les dones, que aquest any es farà, com sempre, a la Plaça de la Virreina, el divendres 17, a dos quarts de vuit del vespre.

Com ja sabeu el degoteig de dones assassinades no s’atura. Tampoc el de les seves filles i fills, quan l’assassí pretén fer-les patir en allò que més s’estimen. Sí, a Gràcia també passa. Actualment des de l’oficina d’atenció a la víctima de la Comissaria de Mossos de Gràcia, estan fent seguiment a 109 casos, 79 d’ells tenen ordre de protecció vigent.

El Manifest del Consell de Dones denuncia fets com les agressions sexuals, una cada set minuts a l’estat; la violència indiscriminada del darrer 1-O a les escoles. “Estem en contra de les actuacions violentes i de les actuacions sexistes vinguin d’on vinguin, així com de la pèrdua de llibertats o drets aconseguits amb l’esforç de moltes persones. També, com a feministes, ens preocupa que des de qualsevol govern s’atorgui protagonisme als cossos de seguretat i que segueixin un rumb patriarcal tot penalitzant les veus que denuncien els abusos sexuals comesos”. Tornem a fer les mateixes demandes no aconseguides tot remarcant el treball fet aquest darrer any.

Publicado en EL COLL, NOTÍCIES | Deja un comentario