Maud Franzén. Cuando tenía siete años, empecé la escuela, como todos los niños y niñas de esa edat en Suecia. Era el año 1955. Llevaba una falda de cuadros plisada y una rebeca azul que mi madre me había hecho, de punto. Un bolso beige colgado del hombro. Era de plástico y era algo que nunca había tenido y me parecía muy elegante! El bus que tenía que llevarme a la escuela iba a recogerme en la carretera grande, que estaba a unos cientos de metros de mi casa. Tenía que estar allí, a punto, cuando llegaba!
La escuela era un edificio e madera, pintado de rojo, con las esquinas y los bordes de las ventanas en blanco. Típico de esta zona. Delante había una hilera de árboles, eran perales. Al otro lado del camino había un huerto, con patatas, coles, etc. Era el huerto de los profesores.
Había solo dos clases y dos profesores, que también tenían su vivienda en el mismo edificio. Mi profesora era soltera y vivía en el primero, arriba, que era un piso más pequeño y estaba en frente de la cocina y el comedor. El prpfesor de las clases de tercero y cuarto estaba casado y tenía dos hijos, por eso su piso era más grande y estaba situado en la planta baja. Mi profesora era mayor y se jubiló a los dos años, cuando también cerraron esta escuela y pasamos a otra.
La mía era una clase pequeña con solo diez alumnos, cuatro chicas y seis chicos. Las ventanas eran muy altas y al lado de la puerta había una estufa para calentar la clase, se usaba madera para el fuego. El lavabo era una comuna, que estaba en otro edificio, detrás. . A un lado etaba el de los chicos y al otro el de las chicas. Cuando habíamos acabado la clase, teníamos que esperar el bus para volver a casa.
La profesora nos preguntabasi alguien necesitaba ir al lavabo y recuerdo, que ese día, levante la mano y dije que sí! Fuimos, me acompañó, y abrí la puerta y vi una hilera de agujeros donde tenía que hacer mis necesidades y, por ello, buscar uno para sentarme. Què problema! Llevaba mi bolso! Pero la profesora era muy amable y lo cogió mientras yo me sentaba a hacer pis. Ella se quedó en la puerta , que estaba abierta y, mientas tanto, charlábamos. Creoque es lo que siempre recordaré de mi primer día de escuela. Cuando lo recuerdo hoy, siempre sonrío, porque es un recuerdo bastante curioso…!
Comunicadores del Coll. El passat dissabte, 21 de maig, vam posar un petit punt d’informació, tot compartint la carpa amb l’AVV. Coll-Vallcarca i el Grup d’Estudis del Coll. Vam estrenar un codi QR que ens va fer l’Oriol Barrau, sempre amatent amb nosaltres. Ens semblava que érem les més modernes de la Festa!
El nostre QR
Hem rebut, com totes les persones i grups participants, una carta d’agraïment de l’equip del Centre Cívic El Coll-La Bruguera, que treballa de valent en l’organització d’aquest esdeveniment, ja un clàssic del barri del Coll. “consolidat gràcies als seus valors i novament l’esperit de germanor entorn de la comunitat, l’ecologia i la sostenibilitat, que han estat el pal de paller de la Festa Verda”..Com destaca, també la carta rebuda, “un treball altruista i entusiasta” de tot el veïnat participant, escoles (Mare de Dú del Coll. Montseny i La Farigola), així com diferents entitats com l’Agrupament escolta Jaume I, l’Esplai Sant Jordi, L Malèfica, Bàsquet Coll. Comissió de Joves del Coll… l’Aula Ambiental Bosc Turul. I remarcar la implicació de la Cooperativa de Consum Ecològic Les Trementinaires, que, com cada any van oferir-nos un dinar ecològic super bo.
Nosaltres també volem agrair la feina incansable del Xavi Franch, la Paula Cosp, l’Oriol Pedregosa i d’altres companyes i companys del Centre Cívic, que són l’ànima que assegura la continuïtat d’aquest esdeveniment.
Conxa Garcia. Els veïns de la cantonada de Cardedeu i Montornès hem estat informant-nos per posar plaques solars a la teulada de què disposem, gràcies al bon veïnatge. Una persona ha cedit la teulada, dues més han cercat informació, ens hem reunit entre nosaltres i amb l’empresa que ens va semblar més adient. Ara ja hem decidit el nombre de plaques que vol posar cadascuna.
No resulta barat i ens representarà un esforç tot i que l’Ajuntament ens premia, durant tres anys, i pagarem la meitat de l’IBI. També ens hem apuntat a la cua per d’altres subvencions que hi puguin haver per part de la Generalitat o la UE.
Estem satisfetes d’haver posat en marxa aquest procés per ser més autònomes a nivell d’energia i no dependre d’empreses que només cerquen el seu profit amb mires d’obtenir cada cop més beneficis, sense tenir en compte les persones.
També sentim que posem el nostre granet de sorra per tenir cura del nostre planeta, utilitzant energies renovables, en aquest cas la solar. Hi ha persones que pensem que és bàsic reduir la dependència dels combustibles fòssils, apostar per l’ús racional de l’energia, perquè aquesta sigui energia verda, i que estigui en mans de la ciutadania i no d’oligopolis. Animeu-vos!
Carme Martínez. Luisa Ignacia Roldá Villavicencio néix a Sevilla el 1652 i va morir a Madrid el 1706. Popularment la coneixien com «La Roldana». Va ser la primera escultora espanyola registrada. És una de les principal figures de l’escultura del Barroc. , a l’Andalusia de finals del s.XVII i principis del s. XVIII.
La seva fama va créixer quan Antonio Palomino la va reconèixer com una escultora tan important com el seu pare Pedro Roldán. Lògicament, es va formar influïda principalment pel seu pare, al seu taller de Sevilla, on va treballar fins al seu matrimoni el 1671..
El seu treball va ser de temàtica religiosa, tot seguint les directrius del Concili de Trento, que afavorí la humanització de les imatges, per apropar la religió al poble. Va realitzar figures de tamany natural per a les processons, en fusta, fang cuit amb policromia., algunes per a ser vestides. També feu grups de devoció per a particulars i convents, amb una gran expressivitat i moviment i amb les característiques de l’art barroc. Va fer nombrosos pessebres en terracota d’estil italià, especialment grups que formaven una escena, amb els quals formava un grup escultòric unit .
Després d’una etapa ‘aprenentatge i les seves primeres obres realitzades a Sevilla, el 1686, es va traslladar a Cadis per dur a terme diversos treballs encarregats pel cabildo municipal i catedralici. Dos anys després va viatjar a Madrid, on va treballar com a escultora de càmera per als reis Carles II i Felip V, fins a la seva mort.
Enguany, el cicle Primavera Verda estarà dedicat al voluntariat ambiental. A Barcelona com a moltes ciutats del món, els ciutadans i ciutadanes s’organitzen per a lluitar contra la contaminació atmosfèrica o els efectes del canvi climàtic així com a defensar, conservar i protegir els espais naturals, la flora i la fauna autòctona o els rius i llacs del nostre país, entre d’altres. Com sempre organitzat des el Centre Cívic El Coll-La Bruguera.
Les Conunicadores del Coll animem a tot el veïnat a participar-hi i donem suport des del seus inicis a aquest Cicle. Aquí us apropem el programa:
TAULA RODONA: VOLUNTARIAT AMBIENTAL, MANS VERDES PER UN PLANETA VIU I SOSTENIBLE.
Dijous 5 de maig a les 19h
Volem posar en valor i donar a conèixer el treball voluntari que molts grups i entitats dels diversos barris del nostre voltant i d’altres barris de la ciutat estan duent a terme a través de projectes i iniciatives socioambientals que cerquen la solució als greus problemes ambientals que té plantejats la societat actual.
Amb la presentació de diversos projectes de voluntariat vinculats al Coll, Vallcarca i Gràcia.
A càrrec de l’Aula Ambiental Bosc de Turull, Lliga DEPANA i els Lluïsos de Gràcia entre d’altres grups i entitats.
Lloc: Centre Cívic El Coll – La Bruguera
CONEGUEM UNS VEÏNS BEN VIUS
Dimecres 11 de maig, de 18 a 19.30h
En plena primavera, la biodiversitat del barri està més visible que mai, i és que fins i tot el racó més urbà guarda sorpreses que cal conèixer i protegir. En aquesta passejada descobrirem la flora i la fauna que ens envolta en aquesta època de l’any i aprendrem a participar al #CalendariNaturalVallcarca, un projecte de ciència ciutadana on podreu incloure les vostres observacions naturalistes!
Amb la col·laboració de la Secretària Tècnica de la Xarxa d’Equipaments Ambientals de Barcelona.
Activitat gratuïta. Inscripció prèvia a aula@boscturull.cat o al 932133945
Lloc: Parc de la Creueta del Coll
FESTA VERDA
Dissabte 21 de maig a les 10h
Mostra d’activitats sostenibles, espectacle, tallers i activitats infantils i familiars, passejada per la Creueta.
Lloc: Parc de la Creueta del Coll.
ESPECTACLE DE TITELLES: L’ARBRE DE LES SABATES
(Activitat inclosa a la Festa Verda)
Dissabte 21 de maig a les 13h
En Tim no troba la seva sabata esquerra. La busca per tot arreu fins que el Sr. Gris li diu que segurament la trobarà en un arbre molt especial. Seguint les instruccions de l´avi, en Tim, tot saltant a peu coix, fa un viatge per tal de trobar la seva sabata perduda.
A càrrec de la companyia Pea Green Boat
Lloc: Parc de la Creueta del Coll
PLANTEM UN ESCOCELL, ENVERDIM EL BARRI!
Dimecres 25 de maig a les de 18 a 19:30h.
T’agradaria col·laborar a enverdir el barri? En aquesta activitat el grup ESKOCELLS ens explicarà com podem millorar els escocells i tenir-ne cura, i ho posarem en pràctica! T’apuntes?
A càrrec del col·lectiu Eskocells
Organitzat per l’Aula Ambiental Bosc de Turull i el Centre Cívic El Coll – La Bruguera
Activitat gratuïta. Inscripció prèvia a aula@boscturull.cat o al 932133945
Lloc: a confirmar
CULTIVANT LA CIUTAT
Dimecres 1 de juny, a les 18h
Sabíeu que als nostres barris existeixen diferents iniciatives per promoure l’agricultura urbana? Coneixerem les diferents tipologies d’hort i formes d’organitzar-se, els valors ambientals i socials que aporten al territori i actualitzarem aquests punts d’interès agroecològic al Mapa Barcelona + Sostenible.
Organitzat per l’Aula Ambiental Bosc de Turull amb la col·laboració de Desenruna Vallcarca i altres entitats del barri.
Activitat gratuïta. Inscripció prèvia a aula@boscturull.cat o al 932133945
JORNADA COMUNITÀRIA PER LA BIODIVERSITAT DEL BOSC DE TURULL
Dissabte 4 de juny, d’11h a 13.30h
T’agradaria implicar-te activament en la millora del verd del teu entorn?
En aquesta sessió pràctica, a més d’aprendre sobre la natura que ens envolta, es col·laborarà en la millora del Bosc Turull i la seva biodiversitat i en el manteniment del viver forestal de DEPANA. Activitat al voltant del Dia Mundial del medi Ambient (5 de juny)
Organitzat per l’Aula Ambiental Bosc Turull amb la col·laboració del Centre Cívic El Coll i DEPANA.
Activitat gratuïta. Inscripció prèvia a aula@boscturull.cat o al 932133945
Des del nostre grup sempre hem estat amatents a tot allò que signifiqui enverdir el nostre barri. Cal posar cadascuna el nostre granet de sorra. Cal demanar que a tots els nostres carrers hi hagi arbres i un manteniment acurat dels nostres parcs per part de l’administració, parcs i jardins i totes les usuàries. Preservar el verd del nostre entorn i tenir-ne cura és aconseguir un aire més net i pur per a totes i per als nostres nets.
Mercè Juan. Ja fa uns quants anys que va haver una confluència estelar especial que van anunciar pertot arreu. No aconsegueixo recordar quin any era, potser fa cinc o sis anys, però no m’he pogut treure del cap allò que vaig veure, aquella lluna i els planetes!
Sí recordo que era un vint-i-cinc de maig i que havien anunciat que, aquella nit, es veuria la lluna plena més brillant que en d’altres ocasions, i envoltada de tres planetes.
Brillava més pel fet d’estar envoltada per tres planetes , tot formant un triangle al seu voltant. Es tractava de Venus, Júpiter i Neptú.
Vaig pujar al terrat i els vaig mirar amb uns prismàtics que tenim, que són força bons. Era un espectacle brillant, ja que tots els planetes semblava que enviaven uns potents rajos de llum cap a la terra.
Em va agradar moltíssim veure aquesta meravella que m’oferia la naturalesa i no me l’he pogut treure del pensament. És un gran record el que guardo. La veritat és que sempre que vaig al poble hi pujo al terrat per gaudir de l’espai obert del ce i l’espai a la nit, un regal per als meus ulls.
Maud Franzén. Nací como el quinto hijo entre ocho. Fuí la pequeña hasta los siete años, cuando nacieron los tres que faltaban. Por eso mis hermanos mayores decían que yo estaba muy mimada… lo decían también porque cuando cumplí los seis años me regalarpn una bicicleta nueva! Ninguno de ellos había tenido una bicicleta nueva.
Una granja sueca
El pueblo donde vivíamos era muy pequeño, solo había seis o siete casas. Tres de ellas eran granjas, pero la nuestra era una casa de madera unifamiliar. Mis padres la construyeron con la ayuda de familiares de ellos dos. La empezaron el año en que yo nací.
El nombre de mi pueblo es muy curioso, por decirlo de alguna manera. En sueco es Vedyxsa i si lo traducimos significa “hacha para madera”. No se muy bien de donde viene ese nombre
Antes de construir nuestra pròpia casa, vivíamos en otra alquilada, que era muy Antigua, no había ni agua ni lavabo dentro. La comuna quedaba algo apartada y tenia dos agujeros, uno más pequeño para los niños y uno más grande para los adultos. Para limpiarse había, casi siempre, algun listín de teléfonos antiguo, muy pocas veces había un rollo de papel como hoy en día. El agua se cogía de un pozo, en cubos.
Para lavar la ropa, no había lavadora. Cerca del pozo, había una casita y dentro un gran hoyo, debjo del cual se encendía un fuego para calentar el agua debajo de un gran recipiente, así se calentaba el agua para hacer la colada… y eso era la lavadora.
En la nueva casa teníamos el lavabo dentro, con bañera y en el sótano teníamos la caldera para calentar el agua y una habitación especial para poder lavar la ropa y, más tarde, una lavadora senzilla.
Recuerdo que algunas veces pude acompañar a mi madre, cuando stuvo trabajando en un restaurante en la Ciudad, que estaba a ocho kilómetros de donde vivíamos. Debía tener unos cinco o seis años, antes de que naciera mi siguiente hermano. Me llevaba de paquete en su bicicleta. Hacía el cafè y l pan y la mantequilla para los clintes. No se hacía como ahora con la màquina directamente a las tazas. Hacía por lo menos unos diez litros de cafè cada vez, unas cuatro o cinco veces al día. Cuando los camareros e lo pedían ponía el café en pequeñas cafeteres y lo mismo con el te o las infusiones, con ellas servían después a los clientes. Todo era un mundo nuevo para mí.
Enfrente del restaurante Flustret había un estanque con patos y una pareja de cisnes y, a veces, me daban pan duro para que pudiera dárselo a los cisnes y demàs pájaros.
Conxa Garcia. El passat diumenge 13 de març 2022, a les onze del matí, vam iniciar un Itinerari de Dones Referents del Coll, que vam preparar conjuntament amb la Montse Morente, responsable de l’Espai de Gent Gran del Centre Cívic El Coll-La Bruguera. Hu assistiren una dotzena de persones, malgrat la pluja. i que van participar amb els seus comentaris i preguntes.
Fotografia del grup a l’Alberg
Vàrm parar pr parlar d’aquestes dones n quatr punts del barri: la Plaça Grau Miró, Can Mora, la plaça Maria Mullerat, al final del carrer Mora d’Ebre i a l’Alberg. A la Plaça Grau Miro vam parlar del Salt de les Bruixes i les Trmentinaires, de la Núria Folch i Pi (editora) i de la Pepita Pardell (dibuixant) ; a Can Mora vam parlar de la Maria Mullerat (Pedagoga) i després passàrem per la plaça que les dones del barri vam aconseguir que dugués el seu nom; a Mora d’Ebre vam parlar de l’Anna Palau Pedreny (farmacèutica), la Maria Lluïsa Consegal i Olivras (Atleta).
Ja a l’Alberg, vam parlar de la Josefa Marsans i Peix (urbanitzadora d’aquest espai), de la Wanda Morbitzer, resistent al nazisme i fundadora de l’Escola Pública Polonesa per atendre nens rescatats de Polònia en aquest mateix lloc. Aprofitant que podíem estar asseguts i a cobert, vam aprofitar per parlar d’altres dones de referència com la Dolors Lleonart i Casanovas (metgessa) a qui les dones de Gràcia aconseguiren dedicar-li un vial al Centre Sanitari Pere Virgili; la Maria Baldó (Pedagoga), a qui dedicaren un jardí al costat de l’escola de la qual va ser la primera directora, La Farigola de Vallcarca; la Pilar Blasco (il.lustradora) que visquè al carrer Castellterçol. I, finalment la pintora, de gran renom, Carme Rabell Obiols que encara viu i té el seu taller a carrer Sant Eudald 33.
Vam haver d’obrir els paraigüs des de l’inici. Sort que en arribar a l’Alberg va parar de caure aigua i ens va permetre, en acabar, poder anar a la Calçotada Fminista que es feia a la Plaça Laguna de Lanao, organitzada per les companyes d’aDONA’t i la Comissió de Joves del Coll.
Dones del Coll 