FESTA MAJOR DE GRÀCIA A LA PLAÇA DONES DEL 36

Del diumenge 19 d’agost al dimarts 21 , a la Plaça D0nes del 36, es faran les activitats de Festa Major. Esteu totes i tots convidats. Aquí teniu la informació.

 

Anuncios
Publicado en CULTURA, NOTÍCIES | Deja un comentario

MARIA CARME ROYO CRESPILLO I VILLA ELS METGES

Comunicadores del Coll. La Maria Carme Royo va néixer el primer de maig del 1927 i, potser per això, conserva als seus 91 anys un tarannà molt reivindicatiu. És Anestesista i Llevadora. La seva mobilitat actual és tan reduïda que no pot sortir de casa, però té el cap ben clar i llegeix molt. La noia que la cuida li posa la tablet per estar ben informada. Viu a Villa Conchita, Villa els Metges, al Passeig Nostra Senyora del Coll, on s’està des del febrer del 1955 quan hi va anar a viure amb el seu marit el Dr. Roger Ferrer Espígol, amb qui es va casar el 19 de setembre del 1955, de blanc com es feia en aquelles èpoques.

La Maria Carme té tres fills: el Roger, biòleg; la Roser, Llicenciada en història i llengua i literatura catalana;  i el Sergi que va seguir les passes del seu pare i és metge. La Roser va anar a col.legi a les Siervas de San José a la República Argentina i el Roger i el Sergi als Salesians a la Pl. del Nord.

Va treballar quatre anys i mig a l’Hospital Clínic i mig any a l’Hospital de Sant Pau. Després a la clínica que tenia el seu futur cunyat, on va conèixer el Roger. Aquí feia d’anestesista i d’encarregada de quiròfan.

Ja de petita, tenia sis anys, li explicaven els seus pares que quan li preguntaven què volia ser de gran, ella deia “a curar”. Als 18 anys va entrar a la Facultat de Medicina simultàniament amb la seva estada al Clínic, on encara hi havia tuberculosos. Les seves amigues li deien que era molt valenta.

D’on li ve aquesta vocació? Crec que em deu venir de la meva àvia paterna, que era cubana. D’allà em ve el cognom Royo. L’àvia va tenir 22 fills, un d’ells era el meu pare. Quan la guerra cubano-espanyola l’àvia anava del front cubà a l’espanyol i viceversa, a cavall, com infermera, tot curant els ferits. Els avis van fer dos viatges en vaixell a Catalunya, quan l’àvia estava embarassada, perquè els fills fossin catalans. Llavors el viatge durava un mes i mig!

Quan va venir a viure al Coll? Vam agafar la torre perquè en aquella època els lloguers a Barcelona eren molt elevats i, a més, el meu company (li agrada dir-li així) tenia ficada al cap la idea de tenir una llar de foc. La torre pertanyia llavors a un joier de Barcelona que l’havia edificat per la seva filla que tenia tuberculosi. En aquella època ho va fer més gent perquè era considerada una zona saludable. El mateix amo va edificar el Passatge Ministral, a l’altra costat del Passeig, de cases més humils per a gent obrera, molts treballaven a la pedrera de la Creueta del Coll.

Quan vam entrar a la casa, el pis de dalt era tancat feia molts anys. A la planta hi havia viscut una família alemanya fins a l’any 1945, quan va acabar la II Guerra Mundial. Per tant va estar deu anys desocupada, fins que van arribar nosaltres el 1955. Ens la va llogar l’administrador que vivia al barri i treballava per a l’empresa alemanya Agfa de fotografia. Li vam caure en gràcia perquè érem una parella jove i parlà amb l’amo perquè ens la llogués i no vam haver de pagar traspàs. Al soterrani, feia feredat entrar-hi, ja que hi havia hagut un taller que feia juntes de motor de cotxe i estava ple de màquines, estris, olis i brutícia.

La dona que feia de portera i masovera, que va entrar a treballar als dotze anys per fer de mainadera dels fills de la família alemanya, ens va mostrar la finca. Si entres pel Passeig de la Mare de Déu del Coll, per la porta enreixada, hi ha unes escales que van cap a la dreta que porten a un habitatge, que llavors ocupava ella i ara està llogat. L’escala de l’esquerra du als jardins de la finca i a la casa.

Finalment vam fer la llar de foc que tan desitjava el Roger. Va costar fer la instal.lació. Però ell era feliç tots plegats al voltant del foc, fent torrades, botifarra negre i patates al caliu. Seguir leyendo

Publicado en ENTREVISTES | Deja un comentario

Planeta compartit

Un poema de la nostra col.laboradora Leonor García que, com nosaltres es preocupa per la situació del nostre estimat planeta i de la seva pervivència:

 

Va l’home per la Terra

com el cavall d’Atila.

Usant els oceans d’abocador de fems,

cremant boscos,

contaminant l’aire, extingint espècies,

fonent  glaciars.

I en la seva ignorància,

en la seva bogeria,

pretén cercar d’altres planetes,

àdhuc pretén construir-se’n un,

però tan sols per alguns.

Serà aixó  la selecció de l’espècie?

No hi ha més planetes per destruir,

no hi ha estacions espacials comparables.

Aquest és el nostre món! Seguir leyendo

Publicado en CULTURA | Deja un comentario

PISCINA I PARC DE LA CREUETA

Conxa Garcia.     Ja hem parlat des d’aquest blog de la importància del Parc de la Creueta del Coll per al barri.  Hi ha un abans i un després de la seva obertura al veïnat. Però no sembla que això es tingui massa en compte, perquè cada any ens trobem amb una cosa o altra que impedeix que el seu llac-piscina s’obri el dia assenyalat, amb els inconvenients que això significa per a les persones que en gaudeixen: veïnes i veïns i gent d’altres indrets del voltant. Això provoca la corresponent pèrdua de confiança en unes instal.lacions que no saps mai si hi podràs comptar-hi.

Vaig anar-hi amb el meu nét i s’hi van passar més persones preparades per al bany amb mainada que, com nosaltres, es van trobar amb la sorpresa que no es podia utilitzar, malgrat ja feia dues o tres setmanes que estaven adequant el recinte de la piscina, netejant-la  i, se suposa, fent les proves pertinents per omplir-la i posar-la a disposició del veïnat que l’esperem amb candeletes. També hi fan estades els casals d’estiu infantils, habitualment.

Vaig preguntar i em van dir que hi havia una fuita gran d’aigua. Hi havia uns quants operaris treballant-hi que em van dir que estaven intentant solucionar el problema el més aviat possible. La piscina va ser refeta de nou, pilotada en columnes i sembla ser molt segura com infrastructura, així que no s’entén gaire això de la fuita. Potser caldria revisar-la amb més temps per no trobar-se problemes a darrera hora, oi?

La gent de Parcs i Jardins no es pot dir que no els vegis mai per allà, sempre hi ha algú fent alguna cosa i quan els desperfectes que van causar uns malfactors van retirar les peces trencades, etc.  Sembla ser que van fer una conducció d’aigua no fa gaire. Però, malgrat que està aprovada una renovació integral, per primera vegada des de la seva inauguració, aquesta no ha començat i convivim amb, terres aixecats, forats d’arbre sense arbre…

Cal que el Parc estigui sempre en condicions, que es faci, d’una vegada, la rehabilitació intregral, que la piscina pugui obrir el dia que toca i que després de cada estiu, moment de màxima utilització, es facin les accions de manteniment necessàries.

Publicado en EL COLL, OPINIÓ | Deja un comentario

CERCAVILA DE GEGANTS DEL COLL

Us recordem que  la Cercavila de Gegants que tindrà lloc aquest diumenge 17 de juny a les  17:30h. , en el marc de la Festa Major del Coll.

Publicado en EL COLL | Deja un comentario

TEATRE A LA FESTA MAJOR: UNA TARDA DE NOVEMBRE

Aquest proper divendres 8 de juny a les 18:00h, en el marc de la Festa Major del Coll, el Grup de teatre del Coll presenta:  Una tarda de novembre, al Centre Cívic del Coll – La Bruguera.  Estem tots i totes convidades!

Us recordem que estem de Festa Major i que hi ha un munt d’activitats en què podeu participar i gaudir.

Publicado en EL COLL | Deja un comentario

UN MÓN COMPLICAT

Mercè Juan.  Escric escandalitzada pel que està succeint al món i que ens afecta a tots, però sobretot al jovent d’aquest segle XXI.

Motius n’hi ha molts: les drogues, la corrupció, les violacions, la guerra de banderes i les mentides.

Quant a la droga caldria fer un control, anar-hi a l’arrel del problema. Pel que fa a la corrupció, penso que et fan creure el que els interessa, mentre es van embutxacant tot allò que poden. Què pensen aquests homes que violen? I els jutges que encara els fan la gara-gara? Segur que no en les seves mares i germanes. El tema de les banderes lligat al tema de la política, no l’acabo d’entendre, la veritat.

Vivim en un món on ens menteixen a tort i a dret i ja no saps a què atenir-te. L’únic que veig clarament és que els corruptes viuen com a reis i per contra hi ha moltes persones que no arriben a final de mes.

Per la meva experiència de la vida volen que estiguem contents i enganyats. Un món complicat el que es troben els joves.

Publicado en OPINIÓ | Deja un comentario