Comunicadores del Coll. La Maria Carme Royo va néixer el primer de maig del 1927 i, potser per això, conserva als seus 91 anys un tarannà molt reivindicatiu. És Anestesista i Llevadora. La seva mobilitat actual és tan reduïda que no pot sortir de casa, però té el cap ben clar i llegeix molt. La noia que la cuida li posa la tablet per estar ben informada. Viu a Villa Conchita, Villa els Metges, al Passeig Nostra Senyora del Coll, on s’està des del febrer del 1955 quan hi va anar a viure amb el seu marit el Dr. Roger Ferrer Espígol, amb qui es va casar el 19 de setembre del 1955, de blanc com es feia en aquelles èpoques.
La Maria Carme té tres fills: el Roger, biòleg; la Roser, Llicenciada en història i llengua i literatura catalana; i el Sergi que va seguir les passes del seu pare i és metge. La Roser va anar a col.legi a les Siervas de San José a la República Argentina i el Roger i el Sergi als Salesians a la Pl. del Nord.
Va treballar quatre anys i mig a l’Hospital Clínic i mig any a l’Hospital de Sant Pau. Després a la clínica que tenia el seu futur cunyat, on va conèixer el Roger. Aquí feia d’anestesista i d’encarregada de quiròfan.
Ja de petita, tenia sis anys, li explicaven els seus pares que quan li preguntaven què volia ser de gran, ella deia “a curar”. Als 18 anys va entrar a la Facultat de Medicina simultàniament amb la seva estada al Clínic, on encara hi havia tuberculosos. Les seves amigues li deien que era molt valenta.
D’on li ve aquesta vocació? Crec que em deu venir de la meva àvia paterna, que era cubana. D’allà em ve el cognom Royo. L’àvia va tenir 22 fills, un d’ells era el meu pare. Quan la guerra cubano-espanyola l’àvia anava del front cubà a l’espanyol i viceversa, a cavall, com infermera, tot curant els ferits. Els avis van fer dos viatges en vaixell a Catalunya, quan l’àvia estava embarassada, perquè els fills fossin catalans. Llavors el viatge durava un mes i mig!
Quan va venir a viure al Coll? Vam agafar la torre perquè en aquella època els lloguers a Barcelona eren molt elevats i, a més, el meu company (li agrada dir-li així) tenia ficada al cap la idea de tenir una llar de foc. La torre pertanyia llavors a un joier de Barcelona que l’havia edificat per la seva filla que tenia tuberculosi. En aquella època ho va fer més gent perquè era considerada una zona saludable. El mateix amo va edificar el Passatge Ministral, a l’altra costat del Passeig, de cases més humils per a gent obrera, molts treballaven a la pedrera de la Creueta del Coll.
Quan vam entrar a la casa, el pis de dalt era tancat feia molts anys. A la planta hi havia viscut una família alemanya fins a l’any 1945, quan va acabar la II Guerra Mundial. Per tant va estar deu anys desocupada, fins que van arribar nosaltres el 1955. Ens la va llogar l’administrador que vivia al barri i treballava per a l’empresa alemanya Agfa de fotografia. Li vam caure en gràcia perquè érem una parella jove i parlà amb l’amo perquè ens la llogués i no vam haver de pagar traspàs. Al soterrani, feia feredat entrar-hi, ja que hi havia hagut un taller que feia juntes de motor de cotxe i estava ple de màquines, estris, olis i brutícia.
La dona que feia de portera i masovera, que va entrar a treballar als dotze anys per fer de mainadera dels fills de la família alemanya, ens va mostrar la finca. Si entres pel Passeig de la Mare de Déu del Coll, per la porta enreixada, hi ha unes escales que van cap a la dreta que porten a un habitatge, que llavors ocupava ella i ara està llogat. L’escala de l’esquerra du als jardins de la finca i a la casa.
Finalment vam fer la llar de foc que tan desitjava el Roger. Va costar fer la instal.lació. Però ell era feliç tots plegats al voltant del foc, fent torrades, botifarra negre i patates al caliu. Seguir leyendo →
Del diumenge 19 d’agost al dimarts 21 , a la Plaça D0nes del 36, es faran les activitats de Festa Major. Esteu totes i tots convidats. Aquí teniu la informació.
