MONTSE BARDERI I ‘LA MEMÒRIA DE L’AIGUA’

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es montse_barderi.tif_.jpg

Carme Martínez. Montse Barderi (Sabadell, 1969).  Tal com se’ns presenta ella a la seva web: és una escriptora, amb estudis de filosofia, periodisme i especialista en estudis de gènere. Autora de diversos llibres tant de literatura com de filosofia pràctica. Ha estat traduïda a l’italià, el romanès i el portuguès. Els seus darrers llibres, tots ells publicats a Columna, són Camí d’anada i tornada, escrit amb Emma Vilarasau, i el llibre de relats il·lustrat Dones úniques. Dones d’aquí que no podràs oblidar, un retrat de vuitanta-sis dones dels Països Catalans de tots els temps i tots els àmbits on també apareix Teresa Pàmies. Col·labora mensualment a la secció d’opinió d’El Punt Avui i a Serra d’Or l’any 2019. Actualment col·labora en el programa Aquí amb Josep Cuní de Cadena ser. Ha estat membre de la junta Filosofia i Gènere de l’Universitat de Barcelona, subdirectora amb Fina Birulés del X Simposium Internacional de Filòsofes IAPh, és patrona fundadora de la Fundació Maria-Mercè Marçal, forma part del projecte guanyador eTwinning 2015 en l’àmbit Europeu de Ciutats Educadores. També forma part del jurat del Premi Prudenci Bertrana de novel·la i del Premi Josep Pla de Narrativa. Va ser nomenada comissària de l’Any Teresa Pàmies per a la Institució de les Lletres Catalanes i va guanyar el Premi Prudenci Bertrana de novel·la amb La memòria de l’aigua l’any 2019 (obra que també va quedar finalista a la millor novel·la de l’any d’Òmnium Cultural). Fa formacions en els àmbits d’escriptura creativa, dona i literatura, i de l’amor des d’un punt de vista ètic i feminista a diferents espais formatius. El 2020 ha publicat Manual d’amor aristotèlic per a dones del segle XXI  (Destino Català), dins la nova col·lecció Som Revolució on també hi fa d’assessora.  I el 2021 publica La vida autèntica (Columna), la novel.la que considera més important en la seva carrera literària.

Al Club de lectura del Centre Cívic El Coll, que vam fer on line, pel tema del Covid, vam llegir La memòria de l’aigua. Una novel.la que ens parla de tres dones  d’una mateixa família, de classe hunil i generacions diferents: la Núria, la seva mare, la Rosalia i la seva àvia, la Clemencia.

Es tracta d’una ficció que té les seves arrels en la història de la mateixa autora i de la seva família. En la narració utilitza diferents veus narratives, els diferents punts de vista de les tres protagonistes, que, fins i tot, de vegades hi estableixen un diàleg entre elles, Tot plegat un gran encert.

La Montse Barderi volia donar veu a aquestes dones de famílies humils, ja que creia que no havien parlat mai per si mateixes i quan se n’havia parlat era a trevés d’autores pertanyents a les classes benestants.

La prosa de l’autora és neta, rica i alhora planera; sensible i poètica en moltes ocasions. És una novel.la que parla de l’amor, del perdó, de la reconciliació, en un món on la violència, tan verbal com física està normalitzada en la societat. També parla de la soledat, de la injustícia social, de la literatura i l’escriptura, de vegades terapèutica. Una novel.la sòlida amb uns personatges femenins valents , entranyables, creïbles, que em vam frapar.

No ha d’haver estat fàcil per la Barderi escriure aquest llibre, pel que suposa escriure sobre una mateixa i cercar en les pròpies arrels i mostrar aspectes íntims, per això cal agrair-li la valentia de fer-ho.

M’agrada recomanar-vos la lectura de La memòria de l’aigua, perquè es gaudeix moltíssim de la seva lectura. Un premi Prudenci Bertrana més que merescut.

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

T’IMAGINES LA VIDA SENSE…

La nostra col.laboradora Leonor García ha fet uns textos a partir d’aquesta premisa i aquí us els apropem:

T’imagines la vida sense assetjament

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto-assetjament-escola.jpg

Un dia  qualsevol hi ha algú aterrit, pensant en anar a l’institut. Te por de les intimidacions, burles, insults i empentes. Avui sent que no té forces, pesa tant la porta quan és per entrar a classe. La seua mirada es creua amb la d’un d’ells. Però no és la mirada de sempre, que estrany. Tothom el saluda, li parlen com si fos un més de la classe. De cop i volta el més violent se li posa davant i comença a parlar-li del partit d’ahir. No pot reaccionar, està sorprès. Potser estic somniant, pensa mentre prega no despertar-se mai.

T’imagines un món sense futur

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es foto-plastics-abocats-mar.jpg

Imaginat un planeta gran i viu, poblat per éssers que no el cuiden ni respecten. Pinten el mar de petroli, acaben amb els peixos i els canvien per plàstics i escombraries. Cremen boscos i talen els arbres que hi resten. En aquest món els seus habitants creen deixalleries electròniques que enverinen amb plom els nens. L’aire és tèrbol, contaminat. Els animals moren, hi ha moltes espècies en extinció. Els efectes produïts pels accidents nuclears són devastadors. El maltractament sofert ha  produït pandèmies que van minvant la població.

T’ho imagines?…

No cal, és el teu planeta. Que penses fer?

T’imagines la viada sense mar

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es imatge-del-mar.jpg

Sense ones, sense platja.

Terra, muntanyes,

deserts, valls, glasseres.

Un planeta verd,

més gran, molt ample,

però sense mar,

sense aquella olor característica,

ens faltaria el mar

un univers a part,

regne de peixos

i d’ animals aquàtics.

Ja no necessitaríem els vaixells,

ni els submarins, ni les barques.

No podríem caminar a la vora

i mullar-nos els peus.

La gent del litoral

moriria de pena,

d’enyorança,

les gavines volarien perdudes,

i les balenes i els dofins

restarien només en els nostres somnis.

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

ESCOLA FEMINISTA

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es xarxa_logo_transparent100px.png

Aquest any l’Escola Feminista serà de tardor i tindrà lloc els dies 1 i 2 d’octubre. L’Escola s’organitza des de la Xarxa Feminista de Catalunya, que és un espai de relació política de dones, lesbianes i trans i de grups feministes. Sorgeix arrel de les Jornades “20 anys de feminisme a Catalunya”, celebrades l’any 1996, per crear un espai de confluència de tots els feminismes i enfortir-se unes a les altres amb les seves realitats i diferències. La pràctica de relació política entre feministes és una de les característiques del Moviment Feminista a Catalunya on conflueixen totes les diverses maneres de lluitar contra el sistema patriarcal.  Les inscripcions estaran obertes. E lmes de  juliol ens van fer arribar el programa provisional, pendent de concretar els noms de les participants. Us avancem els temes que es tractaran a través d’una sèrie de Taules:  Reconèixer la vulnerabilitat ens fa fortes, Sostenibilitat de la vida: treballadores de la llar i les cures, El planeta és casa nostra: experiències comunitàries… De moment reserveu-vos les dates a les vostres agendes per a gaudir plegades de l’Escola Feminista! Esteu atentes a les xarxes i a la web de la Xarxa Feminista http://www.xarxafeminista.org on podreu informar-vos més acuradament.

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

L’ILLA DEL COLL

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es carrer-font-remei.jpg

Quan es va posar en marxa la Comissió d’Urbanisme de la Taula Comunitària del Coll (2016-17), el grup de Comunicadores del Coll vam aportar-hi el nostre ideal de barri.  Una idea que havíem treballat i publicat el 2011 i que es va dur a la 1ª Trobada de Dones. La nostra proposta, que va ser rebuda per les persones i entitats participants com a un bon punt de partida,  convertia el barri del Coll en una gran illa pacificada, on només circularien els transports públics, els serveis i el veïnat. Parlàvem de convertir el Coll en un gran camí escolar. De seguida les AFAs de les escoles participants van elaborar un projecte, molt detallat, amb mapes en color, tot aplicant i concretant aquesta idea. Hi havia un gran ambient de treball, perquè teníem una fita: millorar la vida de les persones, de totes les edats, que habitem el Coll.

El Jordi Raboso, tècnic del Districte,  venia a les reunions i se’l veia obert a les propostes que s’hi feien. Semblava satisfet del treball que s’anava et i  van posar en marxa un estudi de mobilitat, que el desembre del 2018 redibuixava  un entorn pacificat al barri, i  reurbanitzacions per guanyar accessibilitat.

 Vam elaborar, també,  un llistat amb totes aquelles deficiències que cadascuna havia copsat i es van fer algunes actuacions per part del Districte. Ens van parlar de remodelacions previstes, com la de la Plaça Flandes, de la Plaça Monts,… però tot va quedar aquí.

Després de l’esforç comunitari esmerçat per eliminar el trànsit de pas i facilitar al veïnat els desplaçaments a peu per un barri de muntanya, tot continua gairebé igual, inclòs el famós “coll d’ampolla” tot i haver-se fet alguna expropiació pactada amb les persones de les finques afectades.

Idees, reflexions, esforç, hores i anys abocats al no res? El Coll és un barri petit i estimat per les persones que hi viuen. Des del Districte sé que parlaven de la nostra Comissió com exemplar, per la participació, la gran il.lusió i treball que hi posàvem totes les persones participants, però, la realitat és que no veiem els fruits de tot plegat, que ens han deixat de banda. Com deia el representant de les AFAs potser haurem de fer accions més contundents, que sembla que són més efectives, perquè ens facin cas.  El sentiment és que  el nostre treball i la nostra participació no han estat respectats. Volem, com sant Pau, tocar, per creure i, de moment, sembla que clamem al desert. 

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

Balet i Blay

Conxa Garcia. Estic astorada i emprenyada! Acabo de llegir que l’edifici de Balet i Blay s’enderrocarà per fer-hi un de nou de deu pisos d’alçada!  Suposo que de luxe com els que van substituir les dues casetes del costat.  Cada cop entenc menys el que passa, com deia una cançó d’en Raimon “no sóc d’aquest món”.

Primer no es cataloga l’edifici  com a patrimoni i després es permet aquest desfici. Ara fa un any, em vaig permetre de fer-ne una proposta d’utilització en el sentit abans indicat, que podeu llegir al bloc Dones del Coll, lligat amb una proposta cultural que abastés tot el barri del Coll. Barri que porta molts anys reivindicant la seva memòria històrica lligada al món de la La Bruguera i el Còmic.

El Grup d’Història del Coll, amb el suport de moltes entitats del barri i de la gran tasca que s’ha fet des del Centre Cívic El Coll-La Bruguera, no hem parat de treballar i demanar que el nostre fos el barri dels dibuixants de còmic. I, ara, aquesta patacada!  Això no es  fa de la nit al dia, hi ha hagut uns tràmits…  i no s’ha pogut tenir en compte el sentir d’un barri per aturar-ho en el moment adequat ?

 Em ve al cap l’enrenou monumental per aconseguir l’Institut Vallcarca i no me’n se avenir. No em queda més que el dret a protestar. Protesto enèrgicament !

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

DOLORS ALEU I RIERA

Carme Martínez. Dolors Aleu i Riera (Barcelona 1857-1913) va ser la primera dona llicenciada en medicina de l’Estat espanyol i la segona que va assolir el títol de doctor.  Es va especialitzar en ginecologia i pediatria. Pionera  i primera dona de Espanya, qué l’any 1882 després de negar-li el dret del l’examen de llicenciatura va aconseguir finalment, examinar-se el mes de juny del mateix any a Madrid.

És per a mi un exemple l’esforç personal a través de l’estudi i treball constant, convençuda del que volia aconseguir en aquells moments de dificultat extrema en la formació de les dones, ja que la societat no entenia, ni volia entendre, les inquietuts  de voler una formació que nonfos únicament  per tenir cura de la familia, la casa, els fills i deixar el progrés exclusivament en mans del gènere masculí.

Afortunadament va tenir l’ajuda, impuls, i recolçament del seu pare, el qual era un polític que aspirava a millorar la societat, incloent  les dones pel seu natural esperit de sacrifici en l’esforç.

Us apropo la seva biografia:

Neix el 7 d’abril de 1857, filla de Joan Aleu, i d’ Eulàlia Riera. Acabà el batxillerat el 1874 i el setembre del mateix any ingressà a la Facultat de Medicina. Sempre va tenir el suport del seu pare, que era un polític influent, i li pagava dos escortes perquè l’acompanyessin a clase per evitaractuacions masclistes dels seus Companys d’estudism que no veien amb bons ulls que una dona anés a la universitat.

 Acabà els estudis e 1879, però no tingué permís per fer l’examen de llicenciatura fins al 4 d’abril de1882, i finalment s’examinà a Madrid,  el 19 de juny d’aquell any.Aprová amb excel·lent i es convertí en la primera dona llicenciada de l’Estat espanyol.  Es doctorà a Madrid el 8 d’octubre de 1882, 4 dies després que ho fes Martina Castells i Ballespí. Publicà la tesi doctoral titulada De la necesidad de encaminar por una nueva senda laeducación higiénico-moral de la mujer 1883). S’especialitzà en ginecologia i medicina infantil.

Entre les tres primeres dones que estudiaren medicina a Espanya també hi figura Maria Elena Maseras, però únicament Dolors Aleu va exercir la professió amb consulta pròpia a Barcelona durant 25 anys. Martina Castells morí prematurament abans de poder exercir i Elena Maseras es dedicà a l’ensenyament.

Dolors Aleu es va casar amb Camil Cuyàs i Martí el  1883, a Barcelona. Van tenir dos fills, Joan i Camil.

La doctora Aleu portà una vida professional Barcelona molt activa durant 25 anys a les dues consultes que va obrir-hi , de pediatria i ginecología.. Va ser professora d’higiene domèstica a l’Academia de Ciencias, Artes y Oficios para la Mujer fundada el 1885 al número 10 de la Rambla de Canaletes per la concertista d’ideologia lliberal Clotilde Cerdà i Bosch, coneguda artísticament com a Esmeralda Cervantes.

La Universitat de Barcelona donà el nom de Dolors Aleu a una aula de la Facultat de Medicina i Ciéncies de ls Salut, a una aula d´estudi en grup del CRAI Biblioteca del Campus Clínic i a una residéncia a la Zona Universitaria de Barcelona.

El 8 de març del 2017, Dia Internacional de la Dona, s´estrenà a la sala Maldà el muntatge Barbes de Balena (material del qual estan fetes les cotilles que duien les señores a l’època), d´Anna Maria Ricart, basada en la biografía de la Dra. Aleu.

Com a anédota, cal assenylar que la protagonista era interpretada per la Núria Cuyàs, rebesneta de Dolors Aleu.

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

SAYAKA MURATA

 Carme Martínez. La Sayaka Murata és una escriptora japonesa, nascuda el 1979. És l’autora de “La dependienta“, editada per Duomo/Empúries, que és l’obra que us vull comentar i recomanar.

La seva protagonista és Keiko Fukurawa Té 36 anys i treballa a temps parcial en una “konbini”, una botiga oberta 24 hores.

Viu en un petit apartament a Tokio i és soltera. Aparentment , no ha fet res d’incorrecte a la seva vida i segueix aquella vella i sana dita de “viu i deixa viure”.

Tot i així, la seva família, les seves amigues i els seus companys de eina s’entesten a recordar-li que ha de buscar un home respectable (o no), un treball digne i tenir fills, abans “que se li passi l’arròs”.

Aquest és l’argument de la novel.la de la Sayaka Murata, que ha estat reconeguda amb el prestigiós premi literari AKUTAGAWA. Ja porta un milió d’exemplars venuts al Japó i i n’han comprat els drets de traducció 31 països.

El text és una crítica ferotge a la pressió que exerceix la societat nipona sobre les dones solteres, perquè encaixin en els estereotips de “bona mare” i “bona esposa”. L’autora ha comentat que moltes dones li han donat les gràcies pel fet d’haver verbalitzat la pressió social que

pateixen i li han confessat que han sentit la necessitat de casar-se i tenir fills, per convertir-se en allò que els altres esperen que siguin.

L’autora és conscient que el seu país no és ni molt menys, una referència en qüestions d’igualtat de gènere i que “les dones estan vivint un moment de presa de consciència col.lectiva”.

Fins fa poc Murata, que va debutar com novel.lista el 2003, alternava la seva tasca d’escriptora amb un treball per hores en una “konbini”. Una decisió que, com li passa a la protagonista de la seva obra, el seu cercle proper no acabava d’entendre.

El microcosmos de la botiga va ser el que li va inspirar aquesta novel.la que, en ocasions, terroritza per les descripcions dels dependents de l’establiment, més propers als autòmats que als humans. I és aquí on s’amaga la reflexió sobre la identitat i la individualitat, en una societat de valors tradicionals, que premia l’homogeneïtat.

Un altre dels temes que aborda Murata es la marginació i  la sobreexposició d’aquelles dones i homes que intenten viure aliens a les normes establertes: Keiko, la protagonista, decideix posar-se la màscara de persona normal per deixar de ser qüestionada constantment.

Ara bé, l’únic lloc on sent que encaixa és a la botiga, en les seves funcions de dependenta, amb un manual d’instruccions que li indica com ha de procedir en cada moment.

L’escriptora comparteix amb la protagonista la sensació que tots parlaven d’ella i, pel et de treballar en una botiga a temps parcial i per la meva manera de viure.  Ja que va decidir fer-ho sola (abans vivia amb els seus pares), no gaire lluny de de la llar familiar.

Cal rmarcar que en aquests moments el Japó , tot i els avenços, continua existint aquesta cultura tradicional i el tracte i la llibertat de les dones també. Se segueixen mantenint les discriminacions i, encara hi ha moltes dones que no ho qüestionen, per l’educació tradicional rebuda.

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

ADONA’T 2021, programació de les dones rebels del Coll

Comunicadores del Coll. Us presentem un nou cicle d’Adona’T, elaborada, any rera any, per una comissió de dones amb l’epicentre al Centre Cívic El Coll-La Bruguera.  Es tracta, nogensmenys, que de la quinzena edició !  Trobareu activitats per a la mainada, persones joves i més grandetes.

La Paula Cosp, la Maria Martínez i la Montse Morente ens conviden a participar en les activitats que han dissenyat, amb molt de carinyo,  per aquest any 2021, amb motiu del Dia Internacional de les Dones.

Enguany, és un any especial per tot el tema de la pandèmia i han tingut especial cura en plantejar una reflexió sobre com ens ha afectat a les dones el confinament  i  els canvis a nivell laboral, que se n’han derivat.

Tot seguit teniu el programa:

Exposicions

De l’1 al 26 de març

“Les dones tenim dret a viure lliures de viol`ncia sexual. #LliuresISensePor”

Institut Català de les Dones

Del 8 al 26 de març

·Violències i desigualtat en temps de pandèmia”

De l’11 al 30 de març

La tradicional “Mares, àvies, germanes i amigues”

Concurs de dibuix-narració per a infants

Dijous 4 de març. A les 18’30 h.

Conferència

“Violències i desigualtats en temps de confinament” Amb la participació de Leticia Moy, Associació “Lola no estàs sola” i la xarxa de suport Veïnes x Veïnes.

Dimarts 9 de març

Ales 11’30h

Taller “Dones i Salut”, adreçat a ones e més de 60 anys. A càrrec de l’Associació TRAMA

Ales 17’00h.

Xerrada-Taller “Com acompanyar la sexualitat a la infància?”  A càrrec de l’Associació GOGARA.

Dimecres 10 de març. A les 17’00 h.

“Ve-t’ho aquí una vegada” Sessió e contes adreçada a infant de 5 a 8 anys.

Diumnge 14 de març. A les 12’30h.

Concert amb Alba Carmona, a la Pl. Laguna Lanao. Barcelona Ditricte Cultural. Cal inscripció prèvia

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario