COMISSIÓ D’URBANISME DEL COLL (2016-18)

Conxa Garcia.  Les persones que individualment o com representants de diferents entitats del Coll, participem en aquesta Comissió d’Urbanisme de la Taula Comunitària del Coll, hem parlat, reflexionat, aportat, presentat idees i propostes cara a millorar el nostre espai públic i a caminar cap a un model de barri més humà, més tranquil, més sostenible, més verd. A les diferents sessions ve habitualment el Jordi Raboso, tècnic de l’Ajuntament, que pren nota de les demandes que en fem i dóna explicacions de les obres en curs. També ve el Robert Soro, conseller adscrit al barri i veí.

En una de les sessions de treball ens van facilitar un mapa del barri i vam abocar tots els problemes que crèiem que teníem: baranes, il.luminació, mobilitat, manteniment zones verdes, accessos als dos parcs, etc. Tot es va plasmar en un llistat que el darrer dia del curs passat ens van retornar, on cadascun dels problemes tenia un color: verd, per aquelles coses que ja s’havien fet o estaven en vies de fer-se; groc, per aquelles que estaven en procés; i vermell, per aquelles que presentaven diferents problemes i que es solucionarien a llarg termini o plantegen dificultats importants. Encara que Raboso ha deixat clar que és només un  document de treball. “És a dir, no és un llistat de compromisos. Més aviat és una guia que permet seguir unes línies de treball”. Se n’han començat a solucionar alguns i nosaltres estarem amatents perquè s’arribin a solucionar tots.

A la Comissió han vingut a informar-nos de les conclusions de  l’Estudi de Mobilitat dut a terme per una empresa i que després es presentà al Consell de Barri. També han vingut a presentar-nos el Pla dels Tres Turons i van recollir les suggerències que es van fer des de la Comissió i que es van arrodonir amb una visita in situ al Parc de la Creueta, per fer-ne més aportacions per part del veïnat. Ens van assegurar que treballarien coordinats amb  l’empresa que farà l’enjardinament del Parc.

A la darrera reunió han vingut representants de les tres empreses que treballaran els diferents aspectes del Parc de la Creueta del Coll: l’enllumenat (feina que ja s’ha iniciat); l’enjardinament, llambordes, baranes, bancs, etc. (amb inici al gener); i, finalment, la piscina, que no podrà entrar en funcionament fins al 2020, per poder solucionar definitivament els greus problemes que arrossega des de la seva construcció. En la passejada citada anteriorment va sorgir la proposta de cercar activitats alternatives per a la mainada l’estiu vinent com ara jocs d’aigua i d’altres.

L’objectiu final de les entitats i veïnat que conformen la Comissió d’Urbanisme és assolir un barri més pacificat a nivell de mobilitat, amb un bons serveis públics i de transport, que pugui accedir i gaudir dels dos parcs que tenim: Creueta i Güell, i que aquests tinguin el manteniment adequat. Per això ens agrada que ens tinguin en compte i ens facilitin informació i prenguin nota dels nostres suggeriments i demandes. La nostra feina ara serà controlar que tot s’acompleixi amb els paràmetres de temps, qualitat i bon funcionament que requereixen i mereixen les veïnes i veïns del Coll.

Crec que mai s’havia vist un desplegament informatiu tan exhaustiu, amb representants de les empreses contractades facilitant dades, explicacions dels problemes que s’hi han trobat (com a la piscina). Ho veig com una mostra de respecte vers el veïnat i les seves entitats i del fet de donar-nos veu i escoltar-nos i prendre nota de les nostres demandes amb intenció de millorar el barri.

Tot i així, de vegades ens desesperem per la lentitud del funcionament de l’Ajuntament i molts cops sorgeix allò que els tècnics o els polítics saben millor que nosaltres allò que ens convé i canvien les nostres propostes com ells volen. Però per això existeix la Comissió d’Urbanisme de la Taula Comunitària del Coll, per fer un seguiment, control i defensa de tot allò que ens afecta com a veïnes i veïns i per aconseguir el barri que volem on les persones siguin el més important.

Anuncios

LA POR

Et trobes sola,

Sola i perduda,

Ell no era l’home que tu creies, en qui confiaves

No saps cap a on anar,

ni amb qui pots comptar, ni qui vindrà amb tu.

Has sortit de l’infern,

Però només ha estat una batalla,

La guerra encara està per guanyar.

Cerca forces de dins teu,

Omple d’aire fresc el teu cor,

Lluita per la teva llibertat

Torna a inventar-te.

Escriu aquest full nou

De la teva vida

I deixa la por enrera.

Leonor García

MONTSERRAT ROIG I L’OFICI D’ESCRIURE

Conxa Garcia.  En el seu llibre Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1992), la Montserrat Roig ens parla com diu el seu subtítol “sobre el plaer solitari d’escriure i el vici compartit de llegir”. Per escriure s’ha de llegir, els llibres han de ser els teus companys. Ella estimava els llibres, tant com la vida i la nostra ciutat. Deia que aquestes tres coses “primer t’ho trobes, després ho esculls”. En aquest text parla de les seves lectures, de l’aprenentage de viure i de Barcelona. Sempre el real i l’imaginat es barregen, perquè un escriptor és un mentider, perquè s’inventa històries, tot i que tenen una base real, l’important és que resultin creïbles.

“Digues que m’estimes, encara que sigui mentida –li demanava Johnny Guitar a Joan Crawford. I ella li va contestar que l’estimava encara que fos mentida. Però, mentre mentia, li deia la veritat. La mentida, és a dir, la literatura, és una droga. I si ens falta, anem una mica penjats”.

No cal, com alguns novel.listes i crítics deien i potser encara diuen, beure, prendre drogues, una vida sexual molt activa o tenir una vida molt desgraciada per ser una bona escriptora. Totes expliquem històries, que s’expliquen i desapareixen, cada dia. I les exagerem una mica i les expliquem des del nostre punt de vista, de manera que siguin creïbles per a qui ens escolta.

La Montserrat Roig va ser una bona novel.lista i una gran periodista, si teniu oportunitat de llegir les seves tires a El Periódico gaudireu de la seva humanitat i la seva capacitat d’explicar les mil històries que li oferien la vida, la gent i la nostra ciutat.

Oporto és una ciutat amb encant

Carme Martínez.   Els habitants d’Oporto són amables i educats sempre tenen un somriure que reflecteix pau i tranquil·litat. És una ciutat culta, ho demostren les moltes llibreries que hi ha. Destaca la Llibreria Lello, aquest edifici d’estil neogòtic, de dues altures construïdes en fusta, et convida a endinsar-te en un món de formes originals, la seva escala serpentejant té un encant únic. De fet en aquest lloc es van rodar algunes escenes de la saga de Harry Potter. Per entrar-hi has de fer cua, nosaltres no vam poder visitar-la a causa de les esmentades cues al carrer, tot i que ho vam intentar diverses vegades.

La catedral, Sé de Porto, és un dels monuments més emblemàtics de la ciutat i el major símbol del catolicisme de Porto. Encara que no siguem de catedrals, val la pena acostar-se a aquesta i gaudir de les vistes que ofereix la seva plaça, un dels llocs amb més encant de Porto. Quan la vam visitar, estaven en obres.

Després de visitar la catedral, baixem cap a la ribera del Duero, sota la protecció de l’impressionant Pont de Lluís I. Va ser una obra d’un deixeble de Gustave Eiffel, d’aquí que la seva estructura recordi a la torre més famosa de París.

Un altre local per visitar és el Cafè Majéstic els seus vitralls i tota la seva decoració et transporten al segle XIX. Allà el cafè i la pasteta estan tan bons que repetiríem. Un amore.

CONVOCATÒRIA CICLE ADONA’T

Comunicadores del Coll.  El nostre grup ha col.laborat des de sempre amb la Comissió del 8 de març, que es troba al Centre Cívic del Coll-La Bruguera i que organitza activitats diverses,  per a persones de totes les edats, al voltant del mes de març i el Dia Internacional de les Dones.

Volem fer una crida a la participació en la organització del Cicle Adona’t, de totes les persones, grups o entitats del Coll que hi estiguin interessades. Us esperem el promer dia 22 de novembre a les set de la tarda.

 

VINT-I-SET ANYS SENSE MONTSERRAT ROIG

Comunicadores del Coll.  El nostre grup vol fer un petit homenatge a la Montserrat Roig, que ens va marxar quan només tenia quaranta-cinc anys, tot deixant-nos amb el desig perenne dels seus articles i escrits.

Carme Martínez Femenias. La Montserrat Roig  neix a l’Eixample de Barcelona, el 13 de juny del 1946. És filla de l’escriptor i advocat Tomàs Roig i LLop. Viu des de molt petita, en un ambient familiar que li facilita el contacte amb la literatura. Cursa l’ensenyament primari a l’escola de la Divina Pastora i, més tard,  a l’institut Montserrat. També estudia a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on coneix, entre d’altres perones, la Maria Aurèlia Campmany, amb qui després mantindrà una intensa amistat.

Es va apropar a l’àmbit polític durant el franquisme. Finalment, ja en democràcia,   es presenta a les llistes al Congrés dels Diputats pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Abandona aquest partit quan travessa una de les seves primeres crisis internes.

Admiradora de l’escriptora Mercè Rodoreda, a qui considera la seva “mestra” i confessa en algunes entrevistes que l’únic que l’ha fet sentir-se “realitzada com a dona” ha estat tenir dos fills i dedicar-se a escriure.

Molt aviat té una idea clara del que per a ella és la literatura i, concretament, la novel.la, gènere en el qual farà obres com Ramona adéu, El temps de les cireres, L’hora Violeta, La veu melodiosa.

A Digues que m’estimes encara que sigui mentida, la Montserrat reflexiona sobre la literatura, la creació literària: sobre l’ofici d’escriure.

Publicat ja pòstumament Un pensament de sal, un pessic de pebre, és un dietari testimoni de la seva visió del món..

Va escriure fins al darrer dia, ja a l’hospital, ingressada a causa d’un càncer de mama irreversible,  els seus articles per l’Avui i El Periódico, on va escriure un article d’opinió diari, una “tira” de 415 caracters,  en total 1.348 articles.  Va morir el 10 de novembre del 1991.

Tota la seva trajectòria literària, breu però intensa està marcada per una obsessió: “sempre que escric una cosa és perquè no entenc el que veig”.

SHIRLEY VALENTINE

Comunicadores del Coll.  Aquesta obra l’hem anat a veure plegades al teatre Goya. L’actriu que la interpreta  és la Mercè Arànega, una excel.lent actriu que aporta a l’obra vivacitat, dinamisme, alegria i alhora dramatisme, coses que acompanyen la vida d’una dona, que de molt jove s’enamora d’un home i tots dos plens d’il.lusió es preparen per portar una convivència feliç, juntament amb els seus dos fills.

L’obra explica les reflexions que es fa la Shirley quan han passat els anys i els fills han marxat de casa i tot es torna una rutina, fins i tot el menjar és sempre el mateix. Poc a poc s’ha anat allunyant de tothom, només les parets l’acompanyen en el seu sol.liloqui ,

De sobte a la protagonista se li presenta l’oportunitat d’anar , amb una amiga benestant, a un creuer per les illes gregues. Després  de pensar-ho molt es decideix a donar el pas i, si bé és veritat que no tot el que esperava és bo, se li obren els ulls a tot el que ha deixat passar per servir marit i fills.

L’escenografia ens va agradar per la seva senzillesa que acompanya les dues situacions que se’ns presentan: la Shirley a casa i a Grècia a la platja, acomplint el seu somni. També la música és molt adient a l’època i a l’espai igual que el vestuari, que és genial.

Pensem que la Shirley  a través d’aquesta experiència es troba a si mateixa. No ho  havia sentit des que era petita i finalment es retroba. Ja res tornarà a ser el mateix.

El final és obert, però en la disjuntiva de tornar a casa amb el seu marit, que figura que anirà a trobar-la, tant si ho fa com si no, les coses mai no seran iguals.